EL
RESULTAT ÉS UN GRAN MUSICAL CARREGAT DE BARROQUISME ESCÈNIC, AMB
PERSONATGES DE TALL CARICATURESC I MEMORABLES NÚMEROS MUSICALS QUE,
ENLAIREN UNA FIGURA DECADENT A LA CONDICIÓ DE SÍMBOL D'AQUESTA
AMÈRICA QUE CREA LES SEVES LLEGENDES, MENTRE DESTRUEIX LA SEVA
PRÒPIA HISTÒRIA.
Escrit
per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”,
a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.
Guió, Jeremy Doner, Sam Bronell, Baz Luhrmann, Craig Pearce.
Australia,
EUA, 2022.
Duració,
159 minuts.
SINOPSI
El
film explora la vida i la música d'Elvis Presley (Butler), per mitjà
de la seva relació amb el coronel Tom Parker (Hanks) el seu
enigmàtic mànager. La història profunditza en la complexa dinàmica
de relació que existia entre Presley i Parker que va durar més de
vint anys, des del seu ascens a la fama, el seu estrellat sense
precedents, en el context de la revolució cultural i la pèrdua
d'innocència dels EUA. En el centre d'aquest periple està Priscilla
Presley (Olivia De Jongel) una de les persones més importants i
influents en la vida d'Elvis.
Filmaffinity.
 |
| El director australià, Baz Luhrmann. |
QUÈ ENS EXPLICA AQUESTA PEL·LÍCULA?
La
història d'algú que, va tenir el món a les seves mans i es va
convertir en un titella del món de l'espectacle. (...) Un ésser que
va transformar la música del seu temps, que va saber convertir el
ritme en energia, però també en pulsió sexual.
Escrit
per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”,
a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.
NÚRIA,
opina.
Sense
cap mena de dubte, una de les grans estrenes del moment. Un retrat
molt poc mitològic, amb la paradoxa de tenir davant un dels grans
mites de la música rock. Mostra la dimensió humana d'un personatge,
fet en aquest cas amb la humilitat de qui ha entès la vulnerabilitat
dels humans davant la notorietat- també se'n diu fama- i la por al
fracàs i el rebuig.
Francament
entranyable, i sense jutjar. El recurs que utilitza de fer servir el
fins ara controvertit i poc conegut mànager, per la narració de la
història, m'ha semblat eficient, original i penso que resulta.
En
aquesta pel·lícula he descobert, alguna cosa que ja sabia, però de
no coneixia: que Elvis era blanc, però cantava des de la profunditat
de la seva ànima, amb tota la seva entrega, com un negre i que, si
no hagués estat mediatitzat i instrumentalitzat per uns interessos
comercials, no sabem on hauria arribat la seva evolució?
Als
que us agrada l'Elvis no us la perdeu i els que us agrada el cinema,
tampoc.
MARTINA opina.
Confesso
que aquest relat destinat a tots els públics, amb una clara
determinació del que vol fer brillar i sense obrir cap conversa més
enllà del que és conegut per quasi tothom, m’ha semblat bé i
fins i tot m’ha arribat al cor.
A
més crec que mostra una panoràmica molt completa de la indústria
de l’entreteniment, trivialitza com els rics que fan fortuna
esclavitzant els qui tenen talent i detesta de manera directa un
engranatge complex sense posar massa focus en res d’això, però
fent-ho comprensible i palès.
Pel
meu gust, l’actuació flamant d’Austin Butler dóna molta llum a
un personatge que de per si ja és sabut que era lliure, talentós i
que defensava el carisma del seu llegat artístic de manera pura i
natural. Fins que, els diners, llaminers però sobretot
extorsionadors, l’atrapa en un parany del qual no pot sortir
il·lès.
Passant
per l’origen popular de l’artista, mostrant l’arrel negra de
tota la seva música i reivindicant una figura plena de talent,
aquest viatge biogràfic d’aquesta icona del rock and roll, et
convida a viatjar. Passant pel millor i pel pitjor i coneixent les
entranyes de moltes fases d’un viatge. Un trajecte que comença bé
i que no acaba mai, gràcies a tota la música que aquest gran
artista, ens ha deixat per sempre més.
CONTEXT
HISTÒRIC
El
1968 EUA bullia. Havien assassinat a Martin Luther King i a Bobby
Kennedy. Els joves, ells i elles, protestaven contra la guerra del
Vietnam i lluitaven a favor dels drets racials. En un concert en
l'Altamont Speedway Free Festival dels Rollings Stone van acabar
morint, quatre persones. Mentrestant Elvis Presley, havia sigut pare
de la seva única filla, Lisa Marie, i havia decidit deixar la
comèdia de Hollywood per tornar als escenaris i gravar un disc en
directe.
Sota
la proclama d'Elvis is back, el rei de rock va arrencar al juliol,
una sèrie de 57 concerts a les Veges, en l'escenari de l'Hotel
Intercontinental. Actuava amb dos grups de gòspel i portava un nou
vestuari inspirat en la seva afició al karate. Va triomfar
interpretant un vell èxit dels cinquanta, That's All Right i
llançant un nou hit, Suspicious Minds. Elvis Presley no es va adonar
que s'havia convertit en un presoner d'una gran gàbia d'or. El 1968
el rock estava en un altre lloc i el seu creador exhibia vestits de
lluentons sense saber que, havia perdut una gran batalla, i que el
seu retorn als escenaris dels casinos fou l'inici del final.
Escrit
per Àngel Quintana, en el seu article “El Rey en su jaula de oro”,
a Caiman Cuadernos de Cine, juliol, agost 2022.
CRÍTICA CONTUNDENT de BEATRIZ MARTÍNEZ
L'energia
que desprèn Elvis és indòmita i avassalladora. Ens submergeix en
una espiral èpica, compulsiva i frenètica que embolica i abraça,
que agita i convulsiona al so de la desconstrucció d'una de les
grans icones de la cultura popular que forma part de la memòria
col·lectiva i que, per una vegada, té una gran pel·lícula a
l'altura de les circumstàncies.
Paraules
de Beatriz Matínez en la seva crítica a la revista Fotogrames,
juliol-agost de 2022.
