"Los
Idus de Marzo”, una crònica sobre les mentides i ambicions
secretes que envolten la política, amb tota l'essència del millor
cinema nord-americà dels anys setanta.
George
Clooney combina tots els ingredients que acompanyen una narració
cinematogràfica de manera essencialment estètica. Una guió amb
emoció, sorpreses, mentides i lluites de besties ambicioses. Uns
protagonistes de primera divisió i una temàtica de rabiosa
actualitat: la gran mentida democràtica.
Aquest
film està basat en la cursa que suposa una campanya electoral
americana i qui en són els seus jugadors, les seves tàctiques i les
normes del joc. Escenifica aquesta realitat mitjançant personatges
que lluiten en la societat del mèrit on els més brillants ocupen
els càrrecs de més responsabilitat i ho fan sense necessitat que en
siguin els que donen la cara. Evidència com la política no és més
que una porta d'entrada al món dels negocis, de les grans
consultories, les grans mandatàries del món modern.
M'agrada
que una superproducció tan completa sigui critica amb el sistema
actual, el real, que no temi mitjançant una producció
cinematogràfica de posar en qüestió la legitimitat política i per
mitjà del seu ritme d'avanç accelerat, explicar a l'espectador com
la direcció d'un país ve determinada per una lluita de poders.
A
mi sincerament m'ha semblat una bona pel·lícula plena d'elements i
enginy: gràcies Clonney.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada