LEVIATAN. Director, Andrey Zvyagintsev

Rússia, 2014

Duració, 141 minuts.

                                                

                                                El director, Andrey Zvyagintsev

Del director

Aquest és el seu quart llargmetratge, guanyador del premi al millor guió del passat festival de Cannes.

Les pel·lícules que ha fet són, El regreso, 2003, guanyador del Lleó d'or a Venècia; El destierro, 2007; Elena, 2011, premi especial del Jurat a Un Certain Regard a Cannes.

Amb aquesta pel·lícula ens ofereix una versió actualitzada del relat bíblic de Job.

Sinopsi

Aquest film ens explica la història de Kolia (Alexei Serebriaakov), Mecànic que viu a prop del mar de Barents al nord de Rússia, amb la seva segona dona Lilia (Elena Lyadova) i el seu fill adolescent Roma, del primer matrimoni. Vadim Cheleviat alcalde de la ciutat, decideix expropiar la casa de Kolia, on ell i la seva família porten vivint tota la vida. La casa és preciosa, sobretot pel lloc on està situada. La llum i el paisatge envaeixen tot l'interior d'aquesta, creant un ambient molt especial.

Una decisió arbitraria i absurda, presa per un polític corrupte, dèspota i menyspreable. Aquesta decisió li porta a Kolia tot un seguit de desgràcies i problemes que, comencen amb l'arribada del seu vell amic Dmitri advocat que, ve de Moscou per ajudar-lo en els assumptes legals.

Altres informacions:

Inspirat en el mite bíblic de l'Antic Testament del llibre de Job- Gènesis, 1:21.

Leviatan és una bèstia marina, associada a les forces del mal, a Satanàs, creada per Déu. Les forces del caos.

Alguns consideren Leviatan com a símbol de la humanitat, en contraposició a Déu.

De la paraula Leviatan, se'n fa un ús genèric per denominar tots els monstres marins.

També està inspirada en l'obra Leviathan, escrita durant el S. XVII, pel pensador i filòsof anglès, Thomas Hobbes. Aquesta obra, molt important, en la història del pensament polític i filosòfic, parla del contracte social i la creació d'un Estat ideal, la Commonwealth. Abans de fer la seva proposta, analitza la naturalesa humana i considera a tots els humans iguals física i mentalment i per tan propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusió que, la condició natural de la humanitat, és un estat de guerra perpetua i manca de moral. Resumidament, el llibre dóna arguments perquè les persones abandonant la seva llibertat personal tan problemàtica, estableixin un contracte social amb l'Estat regit per un monarca absolut. En definitiva es tracta d'una justificació de l'Estat absolut que, ha establert doctrina en la constitució de l'estat de dret actual.

Diuen que li va posar aquest nom, inspirat en la por que els anglesos tenien a l'Armada espanyola, abans de la derrota d'aquesta, el 1588.

Mite i pel·lícula

En el mite bíblic, el mal que cau sobre Job, no és res més que una aposta entre Déu i el diable, un joc intel·lectual per demostrar la profunditat de la fe humana. La pel·lícula manté l'aspecte d'injustícia i absurd que tanta complexitat dóna al relat. Però difereix de la Bíblia en alguns aspectes molt importants. D'on ve el mal? La resposta de Zviáguintsev és clara: de l'estat, de l'església i de quasi totes les institucions socials, policies, jutges, advocats...

El modern Job

En els nostres temps desencantats la pregunta no és, què seria capaç d'aguantar l'home per acontentar a Déu? Una pregunta que, només té sentit en un món on els reptes espirituals encara existeixen.

Si no, que ens impedeix ser víctimes del mal més absolut, és a dir més... humà?

La mort de Déu, la barbàrie dels homes en el segle XX, els abusos de poder econòmic i polític, del capitalisme tardà, tota una sèrie de temes que el cineasta rus aborda amb intel·ligència i que donen una nova dimensió a la història de Job(...)
Aurélien Le Genissel, per la revista Dirigido por...451, gener 2015.

Aquest film no ha agradat gaire a les autoritats russes
interessant aquest artícle del País 20.01.2015
http://www.elpais.com.uy/divertite/cine/pelicula-rusa-oscar-que-irrita.html

NÚRIA opina

En aquesta pel·lícula, s'explica una història terrible, producte d'una absurda injustícia.

És llarga, però té un bon ritme i no es fa gens pesada. Les imatges són molt belles i tota la planificació d'aquesta està molt ben estudiada. La llum i el color són immillorables i s'adiuen molt bé amb el clímax dramàtic del film. La història té un bon guió, on tot està ben lligat, però...

Tot semblava perfecte per aconseguir emocionar, i aquí rau, segons la meva modesta opinió, el gran defecte d'aquest film. No aconsegueix emocionar prou, li falta alguna cosa... Després de pensar amb Tarkovski, que m'encanta però, he arribat a pensar que potser és una manera de narrar russa i que jo no acabo de copsar.

Si la història corprèn, és més per l'esgarrifança que et produeix el pensament de tot el terrible que està passant que, com s'explica allò que passa a la pantalla.

La considero una bona pel·lícula i crec que, és interessant anar-la a veure per la visió que dóna de Rússia, dels mals d'un capitalisme desenfrenat sense límits, de la corrupció d'un sistema i de les conseqüències aniquilatòries del materialisme, sobre l'individu.

També, cal considerar que, la pel·lícula és complexa i pot tenir moltes altres lectures i que aquesta, pot ser una de les seves grans qualitats.

MARTINA opina

Aquesta pel·lícula que adopta com a títol el terme Leviatan, crec que és bastant a temporal i, malgrat narrar una història concreta, on un home es troba immers en una disputa amb un alcalde, qui vol expropiar-li la terra sota la qual està construïda la seva casa. Entenc que, reflexiona sobre el constant conflicte en què pot derivar l’exercici del poder. 

L’escenari dels fets és preciós, la narració molt detallista e intimista i el tràngol pel qual passen els protagonistes és d’allò més fosc, injust i decebedor. La Rússia que se’ns presenta és, humil, tancada, fosca, corrupta i perjudicada per l’abús d’alcohol.

Personalment, he pogut gaudir traslladant-me a un altre món, suposo que llunyà però comprensible i on les problemàtiques socials demostren que, la manera com l’humà es relaciona, potser sí que és universal.

M'ha fet pensar en el greu que considero que és que, l’evolució no ens ensenyi a frenar la maldat de l’avarícia del poder. Fins i tot, he arribat a casa enfadada per la deshumanització que com a éssers, podem patir quan ens entossudim només a aconseguir el millor per un mateix.

Recomano aquesta obra a aquells fans del cinema d’autor, en particular i sobretot, per un dia on l’espectador busqui reflexionar sobre qüestions transcendents.