 |
| El director, Panh Rithy |
Aquest
documental, porta una càrrega afegida, que crec que seria injust no
tenir en compte.
Ja en el
seu títol, ens està donant la pista del seu objectiu.
El director d'aquest documental, Panh Rithy, tenia onze anys quan els "khemers rouges" van
entrar a la capital cambotjana, Phnom Penh. Aquell 17 d'abril de
1975, la vida d'aquell nen va fer un gir espectacular, un gir des de
la superfície acolorida d'una vida feliç i tranquil·la, fins a
l'infern fosc i negre, del treball fins a l'extenuació, la fam, el
cansament, la por i la mort.
Ell, és
un sobrevivent de la massacre d'una cinquena part de la població de
Cambotja, portada a terme per en Pol Pon i els seus soldats, els "khemers rouges". Nois procedents majoritàriament de famílies molt pobres que,
Pol Pot va ensinistrar i convertir en fanàtics de la seva idea de
revolució, pretenien eliminar les classes socials i convertir a tota
la població en camperols. Als dissidents els assassinaven.
El 1979,
el regim de Pol Pot va caure i molts cambotjans, entre ells Panh
Rithy, van anar a parar a camps de refugiats polítics, a Tailàndia.
D'allà, a 1980 va arribar a França i s'hi va quedar.
Panh
Rithy, tot intentant recuperar la memòria del que va viure i la
història tràgica del seu país, buscava unes imatges. Aquestes
imatges no existeixen, ja que el règim de Pol Pot es va encarregar
de fer-les desaparèixer totes. És en el convenciment, per part de
Panh Rithy del fet que no hi eren que, el va fer arribar a la
conclusió que no hi havien de ser. Llavors, ell decideix,
simbòlicament reconstruir-les amb unes figuretes d'argila i uns
escenaris construïts perquè aquestes puguin ubicar-se i també,
poder ubicar el seu dolor i sofriment, per mitjà d'uns records
materialitzats.
Per allò
que fa, a com, el director ha decidit posar en escena tot això, he
de dir, malgrat que la idea és molt bonica, poètica i creativa, i
durant la primera hora l'he gaudit... que després, el resultat
global m'ha semblant una mica monòton i avorrit. Altrament i sabent
això, la recomano per tots els que no saben res del que va passar a
Cambotja i també els recomano el llibre del mateix autor “La
eliminación”, editorial Anagrama.
MARTINA, opina.
Al meu entendre, aquesta pel·lícula que tracta els monstruosos fets que varen ocórrer durant el règim dels "Khmers Rojos" a la dècada dels 70, mitjançant un sistema original en el qual unes figures de fang animades representen els habitants del país, té una perspectiva crítica, contundent i clara, rebutjant el suïcidi social que per aquella societat va suposar aquest règim dictatorial.
Tot i així, em sembla una manera poc cinematogràfica d’aprofitar la gran pantalla i m’ha avorrit força el to lineal i monòton amb el qual es fa la narració. Personalment, no he entrat en les explicacions, que al meu entendre, procuren aportar un punt de vista contrastat amb les informacions que es varen donar en els mitjans de comunicació internacional, en el seu moment, sobre els fets. A més a més, he trobat excessiva la durada, segurament perquè en cap moment m’ha seduït la utilització del llenguatge emprat i he hagut de fer un esforç per no adormir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada