SNOWPIERCER. Rompenieves. Director, Bong Joon-ho.

El director, Bong Joon-ho

Sinopsi.

Després d'un experiment fallit, la Terra es converteix en un desert de neu. Els únics supervivents viuen en d'un tren molt llarg, construït per un magnat anomenat Wilford, fa disset anys que funciona sense parar com una gran arca autosostenible, dividida en diferents seccions, els vagons, ocupats per individus que les seves condicions de vida són molt dispars. Aquest tren, dona voltes sense parar mai i a molta velocitat, per evitar la seva congelació, fa una volta per any. En el darrer vagó és on hi ha les classes oprimides o baixes. Aquestes es rebel·len i fan un recorregut pel tren per arribar al primer vagó que és on hi ha el poder, el comandament del tren.

NÚRIA, opina.

Aquesta pel·lícula m'ha agradat força, entre altres coses, perquè és molt imaginativa. El seu director, Bong Joon-ho es va enamorar de la novel·la gràfica francesa publicada als anys 80, “El Transperceneige” en què està basat el film. És cinema comercial ben fet i amb alguna pinzellada que, ens permet reflexionar si en tenim ganes, sobre l'estat actual del comportament dels humans cobdiciosos a la Terra. Si no, et quedes amb la història i ja està. Una gran metàfora sobre on ens pot portar el comportament actual dels dirigents de la Terra. El missatge final, pot resultar un xic confós o esperançador, jo prefereixo agafar-lo per la part positiva: el futur està en les noves generacions que, han viscut una altra realitat i tindran uns altres valors i perspectives.

Els personatges líders d'aquesta història són força arquetípics, gent forta i valenta, amb valors, i per això és fàcil sentir-se ràpidament identificat amb ells. M'ha sobrat una mica de sang i fetge repetitius, en cada nou vagó conquerit.

L'estètica és allò que més m'ha impactat d'aquest film, els plans compositius que va utilitzant. Un canvi de colors i llum cada vegada que, els rebel·lats, avancen i conquereixen un nou vagó. Una càmera que sempre està en moviment i que crea una atmosfera visual molt especial..., he gaudit molt d'aquest aspecte.

MARTINA, opina

M'agrada el gènere de ficció. Sempre he considerat que és molt artístic, que permet que els productors inventin un món diferent i que a més creïn una realitat particular, única i seva.
Aquesta pel·lícula se situa en un suposat planeta Terra, on tot ha quedat congelat. Únicament un tren circula seguint el traçat de tots els vorals dels continents. Al seu interior uns quants humans intenten mantenir un espai sostenible sota la direcció de l'inventor de l'artefacte. Simbolitza, al meu entendre, l'afany de supervivència de la humanitat, però crec que, dóna joc per moltes lectures.
M'ha agradat i divertit avançar pels vagons d'aquest invent en moviment, que pretén avançar en un entorn del tot hostil. M'ha semblat atrevida i critica tota la forma com ens planteja la necessitat de blindar i calcular el repartiment dels recursos. També, el paper de l'educació, com a eina vehicular per donar successió al projecte, tot i potser ser força clàssic m'ha semblat irònic i m'ha agradat el seu pes predominant.
Recomano aquesta obra a qui tingui ganes de viatjar i endinsar-se en un relat ple de metàfores entre el món real i el creat per l'autor. Potser però retallaria una mica de lluites i sang, ja que al final a mi se m'ha fet fins i tot una mica pesada.