10.000 Km. Director, Carlos Marques-Marcet

El director, Carles Marques-Marcet

Aquest director guionista i muntador, d'origen barceloní, que ha fet deu curts i ha participats en diferents projectes com a muntador de cinema i tv. Ha creat amb deu espanyols més, establerts a Los Angeles, la cooperativa d'audiovisuals, “La Panda”. És la seva aposta per un projecte que vol combinar creativitat i empresa.

Gràcies a una beca de La Caixa va anar a Ucla, Los Angeles a fer un màster de direcció de cine.

Amb aquesta pel·lícula ha guanyat cinc premis al festival de Màlaga.

NÚRIA, opina

Pel·lícula que m'ha semblat interessant, feta amb pocs recursos i ben utilitzats. Planteja qüestions velles, sobre les relacions de parella, adaptades a l'actual situació on les noves tecnologies, tenen un paper molt important i imparable, sobretot pels joves.

La qüestió principal que planteja, al meu entendre, és el de la distància i que amb el temps pot produir un distanciament i un estranyament per part dels dos membres de la parella que porten masses dies separats. Al que es queda, comencen a fer-li nosa tots els objectes de la seva parella que se li imposen i criden la seva absència, i el que ha marxat comença a construir la seva vida en un nou espai que, és només seu.

Els dos separats per qüestions professionals, un a Barcelona i l'altra a Los Angeles, es comuniquen, a l'inici molt assíduament, component un nou marc de relació a través de les webcams, i així comencen a construir un dia a dia, on les seves respectives imatges s'imposen a les seves vides. Al començament aquesta nova manera de relacionar-se és estimulant i creativa, però a poc a poc perd la seva màgia i s'imposa una realitat dura que aquesta realitat fictícia no ha pogut esmerçar.

M'ha agradat. Tendra, senzilla i emocionant.

MARTINA, opina

Una vegada més hem gaudit d’un dimecres de cinema amb la sala plena i una bona dosis d’humor en clau casolana.

Aquesta obra del debutant Carlos Marqués Marcet amb l’atractiva actriu Natalia Tena i el simpàtic i carismàtic David Verdaguer, narra la historia d’una relació de dos joves madurs que s’enfronten a una separació d’un any.

El procés d’allunyament, la comunicació virtual i la forma com aquests dos personatges pretenen portar vides paral·leles sense trobar-se físicament acompanyats, converteix aquesta comèdia en una genial ironia que mostra els temps que corren de forma fresca, Intel·ligent i desenfadada.

Parlen de que la gran cosa que aquest director aconsegueix amb aquesta obra és demostrar com la falta de recursos no és una càrrega en deteniment de la qualitat. Per mi, tanmateix demostra, com els recursos són bons, sempre i quan es jugui amb ells de la forma adequada. Vull dir que, potser no cal tenir un gran capital per fer bon cinema, però sense dubte, al meu entendre, si que cal  una bona dosis de talent. Com la que demostren tenir l’equip que, conjuntament composen tots els ingredients que constitueixen aquesta pel·lícula que, jo personalment descriuria com una bona parodia d’actualitat.