 |
| El director, Carles Marques-Marcet |
Aquest
director guionista i muntador, d'origen barceloní, que ha fet deu
curts i ha participats en diferents projectes com a muntador de
cinema i tv. Ha creat amb deu espanyols més, establerts a Los
Angeles, la cooperativa d'audiovisuals, “La Panda”. És la seva
aposta per un projecte que vol combinar creativitat i empresa.
Gràcies
a una beca de La Caixa va anar a Ucla, Los Angeles a fer un màster
de direcció de cine.
Amb
aquesta pel·lícula ha guanyat cinc premis al festival de Màlaga.
NÚRIA, opina
Pel·lícula
que m'ha semblat interessant, feta amb pocs recursos i ben
utilitzats. Planteja qüestions velles, sobre les relacions de
parella, adaptades a l'actual situació on les noves tecnologies,
tenen un paper molt important i imparable, sobretot pels joves.
La
qüestió principal que planteja, al meu entendre, és el de la
distància i que amb el temps pot produir un distanciament i un
estranyament per part dels dos membres de la parella que porten
masses dies separats. Al que es queda, comencen a fer-li nosa tots
els objectes de la seva parella que se li imposen i criden la seva
absència, i el que ha marxat comença a construir la seva vida en un
nou espai que, és només seu.
Els
dos separats per qüestions professionals, un a Barcelona i l'altra a
Los Angeles, es comuniquen, a l'inici molt assíduament, component un
nou marc de relació a través de les webcams, i així comencen a
construir un dia a dia, on les seves respectives imatges s'imposen a
les seves vides. Al començament aquesta nova manera de relacionar-se
és estimulant i creativa, però a poc a poc perd la seva màgia i
s'imposa una realitat dura que aquesta realitat fictícia no ha pogut
esmerçar.
M'ha
agradat. Tendra, senzilla i emocionant.
MARTINA, opina
Una
vegada més hem gaudit d’un dimecres de cinema amb la sala plena i
una bona dosis d’humor en clau casolana.
Aquesta
obra del debutant Carlos Marqués Marcet amb l’atractiva actriu
Natalia Tena i el simpàtic i carismàtic David Verdaguer, narra la
historia d’una relació de dos joves madurs que s’enfronten a una
separació d’un any.
El
procés d’allunyament, la comunicació virtual i la forma com
aquests dos personatges pretenen portar vides paral·leles sense
trobar-se físicament acompanyats, converteix aquesta comèdia en una
genial ironia que mostra els temps que corren de forma fresca,
Intel·ligent i desenfadada.
Parlen
de que la gran cosa que aquest director aconsegueix amb aquesta obra
és demostrar com la falta de recursos no és una càrrega en
deteniment de la qualitat. Per mi, tanmateix demostra, com els
recursos són bons, sempre i quan es jugui amb ells de la forma
adequada. Vull dir que, potser no cal tenir un gran capital per fer
bon cinema, però sense dubte, al meu entendre, si que cal una
bona dosis de talent. Com la que demostren tenir l’equip que,
conjuntament composen tots els ingredients que constitueixen aquesta
pel·lícula que, jo personalment descriuria com una bona parodia
d’actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada