INFORMACIONS:
Aquesta
és una pel·lícula que els crítics de cinema, tant en revistes
especialitzades com en altres, han deixat molt bé i li han dedicat
moltes lletres. Va arrencar amb força en “Un certain regard” al
festival de Cannes i al festival de Sevilla, va ser el premi més
important.
En
Josep Lambies en el Time Out 311 li posa cinc estrelles, la màxima
puntuació.
En
Quim Cases, una altra referència important en el món de la crítica
de cinema, en la revista Dirigido diu (···) su ùltima y excelente
película puede considerarse una suerte de síntesis i crisol de
tendències establecidas en sus anteriores trabajos; también una
obra de plenitud en cuanto madura y lleva al límite los enunciados
de sus films previos (...), (...) director ciertamente
inclasificable, alejado del virus parisino y de la
post-post-post-Nouvelle Vague, feliz en su territorio fílmico y
sexual, libre en cuanto a comparaciones con otros cineastas de su
generación (...) (...) es casi una película perfecta en cuanto no
hay ni un solo plano sobrante ni tenemos la sensacion de que falte
algo, una imagen, un engarce, una elipsis, un diálogo, una
explicación o un movimiento que nos comunique algo que no ha sido ya
expresado de la mejor manera posible.
El
cruising en el film de Guiraudie, es algo así como un tapiz gestual,
el decorado de fondo, para desarrollar una historia sobre dudas y
conocimientos, sobre la atracción que se impone al rechazo, en torno
a cuestiones tan simples però edificantes como la amistat, el deseo
y la confianza.
Una
altra opinió a considerar, aquesta vegada d'una dona, Eulália
Iglesias, A la revista Caiman de l'Abril. (...) es, de hecho, la
película más depurada y realista hasta la fecha del cineasta
occitano (...) (...) es un film de concepción y estética
naturalista que se empapa de ciertos aspectos del noir (...)
Guiraudie
despliega un drama de tintes oscuros en torno a las difusas fronteras
entre el amor, el deseo y la muerte.
Guiraudie
apuesta por un naturalismo extremo que evoca Eric Rhomer y Jean
Renoir.
SINOPSI
En
una platja d'un llac, d'un lloc indeterminat, lloc de trobada
d'homosexuals de la zona, on poden practicar“cruising”. En aquest
espai, si troben cada dia els habituals i els esporàdics que ja
saben què van a buscar. Tres protagonistes, Henri home d'uns 50 anys
que cada dia va a la platja del llac a passar l'estona i es fa amic
d'en Franck. Franck, jove que va al lloc a buscar sexe i potser
amor, i a nadar una estona. Michel, un home madur que sap allò que
vol i que no vol. També, hi ha un comissari de policia que investiga
un assassinat que hi ha succeït
NÚRIA opina
La
primera cosa que m'agradaria explicar és que, he passat quatre
setmanes abans no he pogut rescatar aquesta pel·lícula que tenia
molt d'interès a veure, un cop treta del circuit més comercial, ja
que quan surt d'aquest, els horaris són bastant variables i dispars.
Era la primera vegada que a les nostres sales es passava un film
d'aquest director. Feia mesos que sentia una gran curiositat per
aquesta pel·lícula, de la qual, havia llegit unes quantes coses en
revistes d'aquí, i franceses que, són les que llegeixo
habitualment.
Tot
plegat per veure un film que no m'ha agradat, des d'un punt de vista
cinematogràfic puc veure-li els seus valors, pel tractament que fa
del temps, l'espai, de la música i de la llum..., però tot plegat
m'ha resultat desplaent, a vegades, fins i tot desagradable i gens
suggerent i excessivament monòtona i repetitiva, per una acció que
succeeix amb deu dies, i que ens els presenta pràcticament iguals,
amb petites variacions que són les que ens remataran al canvi.
Només
recomanable pels molt informats i que saben molt bé què van a
veure...
MARTINA opina
Sovint em passa que m'adormo al cinema i reconec que és un hàbit que em desagrada profundament, ja que no aconsegueixes fer res del tot bé, ni gaudir la pel·lícula ni relaxar-te i descansar. És a dir, l'estona la pateixes per partida doble, ja que, desitges que s'acabi el film i pel que fa a la lluita per no caure en un son profund, consisteix en una consciència pesada que, et recorda que tens un trajecte per davant abans de poder-te ficar al llit.
Deixant de costat la qüestió explicada, només haig de dir que, aquesta obra del director Alain Guiraudie, l'he trobada massa pausada, profunda i inclús amb un punt absurd i obscur.
No m'ha molestat res en concret, ni la sensació que entre l'audiència hi havia uns quants personatges estranys, simplement m'ha avorrit, un transcórrer molt pausat i una història fosca que, no m'ha interessat massa i m'ha semblat buida de contingut.
Un escenari monòton, a la bora d'un llac on la comunitat gai té un espai d'intercanvis carnals, una història d'amor passional i cec. Potser, una visió de com la naturalesa humana, es protegeix dels seus propis fantasmes, ocultant-se, si cal, allò que són fets denunciables, com ara el fet que, la persona que t'enamora no és un personatge tan net ni gentil, com un mateix el veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada