dissabte, 4 de novembre del 2017

THE BOOKS. LA LIBRERIA. Isabel Coixet.

EM SENTO PROFUNDAMENT CONNECTADA AMB AQUEST PERSONATGE, D'UNA MANERA QUE MAI M'HE SENTIT AMB CAP ALTRE DE LES MEVES PEL·LÍCULES.
Isabel Coixet.

Guió, Isabel Coixet, adaptació de la novel·la de Penelope Fitzgerald.
2017, España.
Duració, 115 minuts.
Premi a la millor adaptació literària, Fira del llibre de Frankfort.


SINOPSI
Anglaterra, 1959, en un petit poble on mai abans hi havia hagut una llibreria, Florence Green en decideix obrir una, malgrat l'educada i implacable oposició de les oligarquies de lloc.


La directora Isabel Coixet.
NÚRIA opina
Com que, tant a la Martina ens agrada i seguim a la Coixet, hem començat per aquesta pel·lícula.
En aquesta adaptació ben feta per la Coixet, veiem una cuidada escenografia plàstica a través d'unes imatges i una llum, molt seleccionades. Una interpretació de Florence Green per part de Emily Mortimer, mesurada i acurada buscant l'aproximació a un personatge coratjós i obstinat, però sense excentricitats. Una història ben triada i bonica homenatjant a totes les persones que se submergeixen en mons per mitjà de la lectura...
Tots els ingredients per una bona obra, que l'és, però que
per mi, li falta una mica de passió... tot allò que la vol representar, resulta una mica fred i distant. També he pensat que, potser aquest element de distància està plantejat així per evidenciar la distància real entre el món dels llibres i la vida de cada dia de les persones que per mitjà d'aquests, viuen una segona vida carregada d'emocions que, altrament no sabrien com hi han d'arribar.

MARTINA opina.
En el seu darrer projecte, Isabel Coixet, fa una adaptació audiovisual de l'obra de la novel·lista anglesa Penelope Fitzgerald 'THE BOOKSHOP'. Aquest drama, ambientat a l'Anglaterra dels anys 50, està protagonitzada per una dona viuda que intenta obrir una llibreria en un poble i en contra de la voluntat de l'oligarquia d'aquell entorn.
Es tracta d'una obra que al meu entendre es pot extrapolar a qualsevol època i context social continental. El guió, ens posa en escena, com la lluita per la llibertat es troba en un marc de resistència que no li facilita el seu camí.
Mitjançant un punt de vista, on la mirada és en femení, aquesta artista ens torna a fer reflexionar sobre algunes de les institucions que, com a societat ens cal seguir treballant per construir a favor de la igualtat d'oportunitats.
Personalment també entenc que, molt d'acord amb els temps que corren, ens planteja com ser capaços de poder establir un espai d'igualtat per tots els ciutadans, mitjançant la perseverança. Un història on els protagonistes són gent il·lustrada, amb personalitat i que estan units per un projecte que no aconsegueix trobar el seu lloc: obrir una llibreria en un cercle tancat, on a més, alguns lluiten per poder mantenir uns privilegis que persisteixen en forma d'anacronismes.
La directora ha parlat d'aquesta creació com a quelcom molt personal: .."La lectura del libro fue una verdadera revelación para mí: me sentí completamente transportada a 1959 y realmente creía que era, en cierto modo, la ingenua, dulce e idealista Florence Green. De hecho, lo soy. Me siento profundamente conectada con este personaje, de una manera que nunca he sentido con los protagonistas de mis otras películas".
Pel meu gust està molt ben treballada l'estètica del llenguatge cinematogràfic, amb plans ben calculats, personatges amb molt de fons, un escenari que explica moltes coses i tantes altres virtuts. Però a mi m'ha costat reconèixer l'estil que fins ara m'havia captivat d'aquesta directora. On generalment, tal com jo l'havia interpretat, em transportava a llocs remots. Potser és una qüestió de ritme, massa pausat, però en tot cas pel meu gust en la narració, una peça especial, penetra en un lloc fred i convencional que no encaixa. És a dir, es tracta, d’una història força normal i universal.
En suma una metàfora sobre els llibres com a racó de reflexió, la necessitat de lluita dels personatges rebutjats socialment com a requisit pel debat, i la botiga de llibres com a espai on, aquests elements es trobarien per poder apoderar la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada