VISAGES VILLAGES. CARAS Y LUGARES.Directors, Agnès Varda i JR.

HISTÒRIA VIVA DEL CINEMA EUROPEU DE LES ÚLTIMES SIS DÈCADES. HA FET JA 89 ANYS I JA SAP QUIN ÉS EL FINAL DEL CAMÍ, PERÒ CONSERVA INTACTA LA SEVA APOSTA VITALISTA PER UN CINEMA CAPAÇ DE CAPTURAR FUGAÇOS FLAIXOS D'EMOCIÓ I VIDA.

Adaptació i traducció pròpia, treta de l'entrevista de Wang Muyan, publicat a Caimán Cuadernos de Cine, maig de 2018, amb permís de The Film Society of Lincoln Center. Film Comment, vol.53, nª 5, set/oct 2017.

Direcció i guió: Agnès Varda i JR.

França, 2017.

Duració: 90 minuts.

SINOPSI

Parlant amb pagesos i obrers per França i enganxant imatges gegants d'aquests per les parets, Agnès Varda i JR fan junts el seu viatge en aquesta pel·lícula. Posen el focus sobre persones corrents, donant-los una plataforma, no només per la seva imatge, sinó també per les seves veus. El poder del film rau en el fet d'explicar històries: els cineastes i la gent amb la qui es troben, recorden detalls personals i creen noves experiències i esdeveniments socials per mitjà de l'escenificació de les sessions fotogràfiques. Com a conjunt, les històries modernes que expliquen esdevenen testimonis del nostre temps.

Adaptació i traducció pròpia, treta de l'entrevista de Wang Muyan, publicat a Caimán Cuadernos de Cine, maig de 2018, amb permís de The Film Society of Lincoln Center. Film Comment, vol.53, nº 5, set/oct. 2017.

Els directors, Jr i Agnès Varda.

NÚRIA opina.

Sembla que la funció del cinema de l'Agnès Varda, d'ençà que és vella o potser de sempre, ha sigut DIGNIFICAR.

Dignificar el petit, insignificant, invisible a la pràctica i que apareix visible i ben gran als nostres ulls i des de la pantalla ens fa l'ullet i després un somriure...

Una altra cosa que fa i que crec que és molt revolucionaria, pel canvi de paradigma que suposa, és trencar la convencional relació jove i vell. Els supòsits actuals d'aquesta relació se centren sobretot en, la possibilitat de mestre i alumne i les altres dues més despectives i menys respectuoses són, les del jove que ja considera al vell com un trasto inútil que ja no té res interessant a dir o la del vell que, considera al jove com algú en formació que no sap prou per dir-li res prou nou i interessant.

En aquesta pel·lícula aquests esquemes se superem i entren en una col·laboració entre iguals on cada un d'ells aporta la seva creativitat i allò que sap, respectant les limitacions de cadascú. Les de l'Agnès Varda determinades per una edat on impera la necessitat d'anar a poc a poc, per resistir i no cansar-se.

Una pel·lícula carregada de virtuts que, et fa sortir del cinema amb un somriure que revius, cada vegada que penses en ella.

MARTINA opina.
Us aconsello ferventment que aneu a veure aquesta dolça història, on dos artistes, van per la França rural amb una furgoneta ben llampant.

El seu vehicle és també un «fotomaton» i durant aquest viatge s’aturen a llocs pausats on dialoguen amb els seus habitants. A més, els hi ofereixen ser retratats i que les seves fotografies impreses en format enorme, siguin estampades a les façanes, places i llocs públics. En resum un projecte genuí i sobretot molt visual.

Igualment mitjançant aquest documental coneixereu dos personatges entranyables, una idea original i una manera sensible i creativa de construir projectes.

Personalment ha sigut tot un descobriment, on els dos protagonistes a més de persones reals, estan molt vives i realment m’ha fascinat el seu tarannà i mon interior.

Una combinació entre una dona gran, de cine i amb una vitalitat genuïna i un artista jove, del món de la fotografia i en plena etapa d’expansió professional.

Un relat amb molt de diàleg sucós, que succeeix entre dos éssers interessants, que conviuen i comparteixen una idea que els permet molta interacció. I mentrestant l’espectador, des de la butaca, pot gaudir-ne sense més. En suma, una opció altament recomanable.