LA
VALENTIA DEL DIRECTOR VA MOLT MÉS ENLLÀ DELS ELEMENTS TEMÀTICS QUE
INTEGREN EL FILM, I EL CONVERTEIXEN EN UN FILM D'ESPERIT PROFUNDAMENT
DISSIDENT.
Paraules
de Joaquim Vallet Rodrigo en la seva crítica “Planes sencillos”,
per la revista Dirigido, de febrer de 2020.
Direcció
i guió: Polo Menárguez
España,
2020.
Duració,
79 minuts.
SINOPSI
Tres
amics que estan aturats es reuneixen per executar un pla.
Dissortadament se'ls espatlla el cotxe amb el qual l'havien de portar
a terme.
Però
el més important en aquesta, no és precisament allò que apunta,
sinó el trajecte que el cineasta fa per arribar-hi i molt
especialment la mirada amb la qual plasma el cisma. Allò que trenca
i a través de les seves esquerdes supura el terror.
Paraules
de Joaquim Vallet Rodrigo en la seva crítica “Planes sencillos”,
per la revista Dirigido, de febrer de 2020.
 |
| Raúl Arévalo, Polo Menárguez, Antonio de la Torre i Chema del Barco. |
GESTACIÓ
I NAIXEMENT D'UNA IDEA
Polo
Menárguez (Madrid 1988) va anar al teatre a veure El plan en la seva
darrere setmana en cartell. Era una d'aquestes històries de gent
anodina en la qual sembla que no passa res, fins que l'olla que
s'estava escalfant es passa de temperatura i la vàlvula comença a
xiular. Va sortir tan impactant que se'n va anar a prendre unes
canyes amb Chema del Barco, un dels seus protagonistes a qui acabava
de conèixer i aquella mateixa nit, va començar a maquinar la idea
de convertir aquell text d'Ignasi Vidal en una pel·lícula. Va tenir
la sort que, Raúl Arévalo i Antonio de la Torre també l'havien
vista i van dir que sí. Dos anys després, arriba aquest
llargmetratge auster, amb tres personatges tancats a la sala d'una
casa. És pràcticament l'òpera prima del seu director (venia de fer
molta televisió, documentals i un llargmetratge Dos amigos que
no es va arribar a estrenar mai en una sala de cine).
Paraules
escrites per Laura Pérez per Fotogrames, febrer de 2020.
INTENCIONALITATS
del DIRECTOR
Quan
en una entrevista que li fan a Fotogrames de per què li interessa
aquesta història d'homes que tenen unes relacions tan fallides amb
les dones respon: Precisament per això. Havia fet alguns curts sobre
el tema i quan vaig veure l'obra de teatre, em va semblar la
pel·lícula que hauria volgut escriure. M'interessen aquests petits
comportaments masclistes, aparentment inofensius i que passem per alt
i poden acabar explotant de manera violenta. M'interessa furgar en
aquesta virilitat tan mal entesa, en com els homes veuen a les dones
quan elles no hi són i construeixen murs al voltant d'aquests grups
d'amics i no deixen mai que elles entrin.
Laura
Pérez per Fotogrames, febrer de 2020.
NÚRIA
opina.
Alguns
potser la consideraran una pel·lícula menor, ja que la cartellera
està plena de coses espectaculars que lluiten a cops de colze per
aconseguir taquilla i quedar-se en cartellera, tot desplaçant a
d'altres.
M'agradaria
equivocar-me, però aquesta no durarà massa...
És
una petita pel·lícula, feta a partir d'una bona adaptació d'un
text teatral al cinema, interpretada per tres magnífics actors que
saben donar el to adequat a la pel·lícula per passar d'un cert
humor agre, a una tragèdia àcida amb què tanca la història.
Retrat
d'una situació i sobretot de tres individus molt corrents i
abundants en el nostre entorn ampli i que, moltes vegades ignorem
perquè no ens agraden.
Llegir
les intencionalitats del director perquè són molt interessants.
Pels
amants del petit cinema ben fet i crític.
MARTINA opina.
En construcció...
Completant la informació, fitxa completa, filmografia i crítiques:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada