LES HIRONDELLES de KABOUL. Las golondrinas de Kaboul. Directores Zobou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec.

UNA D'AQUELLES PEL·LÍCULES TANT COLPIDORES COM NECESSÀRIES. “Les Hirondelles de Kaboul” ADAPTA LA NOVEL·LA HOMÒNIMA DE YASMINA KHADRA.

Paraules escrites per Albert Galera en la seva crítica de la revista Dirigido por... febrer de 2020.

Guió, Zabou Breitman, Patricia Mortagne i Sébastien Tavel, basat en la novel·la de Yasmina Khadra.
França, Luxemburg i Suïssa, 2019.
Duració, 80 minuts.

Premi al Festival de Cannes 2019. Un Certain Regard, Secció Oficial

SINOPSI

Estiu de 1998, Afganistan. Kabul és una ciutat en runes ocupada pels talibans que, imposen les seves lleis. Mohsen i Zunaira són una parella enamorada que intenta sobreviure amb dignitat en aquest entorn de misèria i violència, on també hi ha altres homes i dones que no veuen clar tot el què està passant.

Les directores i realitzadores, Eléa Gobbe-Mévellec i Zabou Breitman.

ANTECEDENTS i ORÍGENS

Adaptació d'un best-seller publicat el 2002 pel prolífic escriptor algerí Mohammed Moulessehoul amb el nom de Yasmina Khadra que és el pseudònim literari femení que utilitza l'exmilitar Mohammed Moulessehoul, per tal d'evitar la censura. Ha estat reconegut com un dels relats més veraços i profunds sobre el domini dels talibans a l'Afganistan.

Ha estat traduït a moltes llengües i publicat a uns quaranta països.

Diferents fonts, crítica Fernado Bernal a Caimán Cuadernos de Cine i d'Albert Galera a Dirigido por..., ambdues del febrer de 2020.

NÚRIA opina.

Una pel·lícula de dibuixos animats molt i molt bella. Amb uns fons d'aquarel·la molt ben treballats i una animació sobreposada, senzilla i extraordinàriament expressiva.

És ben bé allò què, el distanciament per mitjà de l'animació aconsegueix un efecte receptiu per part de les espectadores amb menys manipulació sensible i amb molta més profunditat. Hom no es pot deslliurar de l'essència dels fets que són molt greus i tristos.

Gràcies per aquesta petita joia que, denuncia i fa obrir els ulls sobre alguna barbaritat i injustícia de les que hi ha al món.

Recomanable per tothom que agraeixi i consideri que l'art té una funció de significar, denunciar i subvertir, si més no, el rerefons íntim de cada ésser. 

MARTINA opina. 

La Núria va proposar optar per un registre diferent, proposant una de les opcions que la critica destaca aquesta setmana i la que personalment em va interessar senzillament perquè, l’animació com a llenguatge adult sempre m’ha atret.

Aquesta pel·lícula amb un missatge crític, diuen que potser a la mentalitat occidental no ens aporta res de nou, no obstant però, a les directores potser els agradaria que la projectin al país del que parlen i si tot va bé, arribant al gran públic. Dit en poques paraules, parla de com des de dins d’un conflicte, també es poden treballar solucions que, s’ajustin millor al gust de tots els seus implicats.

Certament passa lenta, estèticament és poc sofisticada, amb personatges i escenaris pintats en aquarel·la, però puc dir que n’he gaudit i que penso que no és gens insubstancial.

Recomano anar-la a veure ni que sigui per reflexionar des d’un punt de vista diferent.

Una entrevista curta amb una de les directores, Zabou Breitman:
https://www.youtube.com/watch?v=KtnHAigRVhA
La fitxa completa, crítiques i altres informacions del film: https://www.filmaffinity.com/es/pro-reviews.php?movie-id=374848

Des del festival de Cannes, Carlos Heredero, ens fa la seva crítica per Caimán:
https://www.caimanediciones.es/cannes-2019/