dimecres, 15 de maig del 2024

MAMÍFERA. Directora, Liliana Torres

ALLÒ QUE DEIXA MÉS CLAR EL FILM DE LILIANA TORRES, ÉS LA DESIGUALTAT QUE HI HA ENTRE LA DECISIÓ DE SER MARE O NO SER MARE, MENTRE QUE LA PRIMERA S'ACCEPTA COM LA NORMA, LA SEGONA SEMBLA NECESSITAR SEMPRE ALGUNA RAÓ DE PES.
Escrit per Daniela Urzola en la seva crítica a Caimán CdC, maig de 2024.
LA DIRECTORA AFINA EL PERFIL D'UNS PERSONATGES MOLT RECONEIXIBLES EN UNA COMÈDIA DRAMÀTICA QUE, PLASMA FINS A QUIN PUNT EL CONTEXT SOCIAL ENS CONDICIONA.
De la crítica d'Eulàlia Iglesias, per Fotogrames, maig de 2024.

Guió, Liliana Torres.
España, 2024.
Duració, 93 minuts

SINOPSI

Lola viu bé amb la seva parella, però tot es desestabilitza, quan queda prenyada sense que ho hagin anat a buscar. Lola sempre ha tingut clar que no volia ser mare. Però en els tres dies que té per pensar-s'ho, li cauen a sobre totes les pressions socials, dubtes i altres qüestionaments que es planteja.

La directora, Liliana Torres.
DE LA DIRECTORA
Des de “Family Tours” i passat per “¿Que hicimos mal?”, Liliana Torres ha convertit les seves ficcions en un territori per interrogar-se sobre el seu lloc al món.(...)
De la crítica d'Eulàlia Iglesias, per Fotogrames, maig de 2024.

NÚRIA, opina.
Allò que més m'ha cridat l'atenció de la manera que s'ha narrat aquesta història és amb la sinceritat amb la qual aconsegueix fer-ho.
No és ni una gran pel·lícula, ni una gran història, però té al meu entendre tantes virtuts que es fa difícil no considerar-la.
La primera seria el tema, exposat sense dramatismes i amb sinceritat, delicadesa i tendresa.
La segona, és fer valdre uns barris de la ciutat que, no són històrics, però tenen la seva història i la seva personalitat. En un moment en què l'especulació ferotge, expulsa a la gent dels barris gentrificats per deixar-los per la pastura dels turistes i convertir-los en parcs temàtics sense cap personalitat ni substància...
La tercera és el recurs d'estil, on lliga la personalitat artística de la protagonista i els col·lages que ella fa, i els converteix en animacions per expressar a través dels seus somnis, els seus dubtes, les seves pors.
I la quarta i imprescindible, per fer possible sobretot la primera, són unes interpretacions protagonistes de Maria Rodríguez Soto i Enric Auquer, absolutament immillorables.
És un moment difícil per triar, donada l'oferta extensa de la cartellera, però és una bona opció si apostem per les coses petites, senzilles, sense rellevància, sinceres i ben fetes.

MARTINA, opina.
Potser definiria aquesta proposta com un altre tipus de costumisme, en el que es pot parlar de l’era postindustrial amb històries íntimes, que reivindica una Barcelona que encara no era dels turistes i on no sembla impossible que a la ciutat, plena d’opcions, tothom pugui trobar el seu lloc.
Realment el tema que aborda aquest film crec que és una qüestió que inevitablement totes les persones adultes segurament s’hauran hagut de plantejar, fins i tot havent conviscut amb punts de vista diferents i moments vitals on s’hauran hagut de qüestionar el que haurien pensat abans. Tot i això, per mi el focus particular i defensat amb un repartiment excel·lent, m’ha semblat insuficient per destinar-li tot un llarg. Potser per això que si hi dono voltes, crec que hem gaudit d'una història propera, que posa el focus en el dubte i apel·la a la dificultat d’acceptar les postures diverses, el que sense cap intenció d'arrogància diria que, és ja un punt de vista conegut.
Tot i això, puc concloure que senzillament m’ha estat bé entrar en la profunditat, deixar-me acompanyar per la panoràmica diferent d’una mare que pertany a una generació diferent de la meva, qui ha vist altres coses què passen en l'actualitat. Entrant en una crònica que crec, que afegint amb gràcia diverses històries paral·leles, mostra la possibilitat d’estirar altres fils i fins i tot concloure que en aquest moment poder afirmar categòricament que la maternitat és opcional, és una realitat, almenys en el context en què s'ubica aquesta pataca.

Fitxa completa i crítiques a:
Entrevistes a Lliana Torres i Maria Rodríguez Soto:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada