Escrit
per Maria Juesas en la seva crítica per Fotogrames, maig de 2024.
L'EDUCACIÓ
ÉS UNA CAPA ESSENCIAL DE LA SOCIETAT I AIXÒ ÉS EL QUÈ HE VOLGUT
REIVINDICAR.
Paraules
de la directora dites per a Fotogrames, maig de 2024.
Direcció
i guió, Léa Todorov
França,
Itàlia, 2023.
Duració,
100 minuts.
SINOPSI
París,
any 1900. Lily d'Alency és una popular cortesana que amaga un
secret. La seva filla Tina va néixer amb una discapacitat i la manté
lluny d'ella per protegir la seva reputació i la seva carrera. Però
un bon dia es veu obligada a tenir cura d'ella, llavors decideix
marxar cap a Roma per començar una nova vida. Allà coneixerà a la
doctora Maria Montessori que està desenvolupant un revolucionari
mètode educatiu per treballar amb els mal anomenats “nens
deficients”. Anys més tard es convertirà amb una de les
pedagogues més ben valorades del món: el mètode Montessori.
Tret
del full informatiu dels cinemes Verdi.
La directora, Léa Todorov |
NÚRIA opina
Una
ficció biogràfica necessària amb l'intent de donar llum a una
pedagoga que, el seu mètode ha tingut molt d'èxit el llarg dels
temps i se n'ha parlat molt, però que la majoria de la gent no sap
qui el va idear, una dona, per tal d'ajudar a nens i nenes amb moltes
dificultats d'aprenentatge i que, fins aleshores se'ls considerava
incapaços d'aprendre.
A
finals de segle dinou i inicis dels vint, ser mare soltera, amb
estudis i amb idees pròpies, no eren valors, ni ben considerats, ni
reivindicats socialment. En aquest film, ens explica que hi havia
dones que, van lluitar per la seva llibertat malgrat que no ho van
tenir gens fàcil.
La
directora Lea Todorov va fer un documental parlant de les noves
pedagogies d'inicis de SXX i va quedar enlluernada per la
personalitat de Maria Montessori i així li va sorgir la idea de
farcir aquesta ficció.
Va
fer un exhaustiu treball d'investigació del personatge del qual n'ha
sortit aquesta pel·lícula.
Nosaltres
la vàrem anar a veure amb la nostra neta i neboda Lua, d'onze anys
que diu que, no li va interessar massa i com que era en versió
original, no va entendre res.
Necessària,
interessant, ben feta, però sense emocionar.
MARTINA
opina.
Vam
temptar la sort portant a la Lua a la nostra sessió d'aquesta
setmana i clarament pel que fa a la tria, per una persona de 11 anys,
no la vam encertar. No obstant aquest incís, pel que fa a la nostra
experiència, no tinc més que bones paraules.
Resumidament
aquesta proposta, per mi, és sobretot un homenatge a la discapacitat
i tot el que ensenya a qui hi conviu. Però també a la dignitat de
les persones que mostren que haver de lluitar no significa només
inconvenients i esdevenen un model a seguir. Mostrant a més d'una
manera absolutament comprensible el que va suposar crear una empenta
cap a una ensenyança activa.
De
fet, crec que la història, per com com s'explica, és converteix en
necessària. Perquè amb un repartiment exquisit ho té tot per ser
una peça indispensable. Mostrant una mica d'intimitat de les dones
que van ser protagonistes d'aquest moment, quan bona part de la
humanitat no volia incloure la meitat de la societat. Vull dir que, a
banda del que explica, vaga la pena veure com ho va mostrant.
Fitxa completa i més informacions sobre la directora i crítiques:
Si voleu saber més coses sobre la vida de Maria Montessori, aquest vídeo fa un repàs amb fotos de la seva vida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada