LLADRES de TEMPS. Directora, Cosima Dannoritzer.

EL TEMPS NO ÉS UN CÀSTIG SINÓ, EN PRINCIPI, PER AQUEST ÉSSER HUMÀ QUE CONEIXEM, LA ALLIBERACIÓ D'ESTAR SENT SENSE MÉS, SENSE SORTIDA, SENSE

SABER-HO.

Maria Zambrano, Notas de un método, pàgs. 68-73. 

Avui diríem: el temps és un càstig, al qual el neocapitalisme despietat, ens ha empresonat, ens el roba i el fa seu, privant-nos de la llibertat de poder fluir per la vida, sense més.

D'una de les autores del bloc.

Directora, Cosima Dannoritzer.

Diferents països, 2018.

Duració, 90 minuts.

Documental.

SINOPSI

Oblideu-vos de l'aigua i els minerals rars. Hi ha un nou recurs que tots volem: el nostre temps. Una investigació que demostra que el temps s'ha convertit en moneda de canvi i com podem reclamar el control sobre aquest recurs, preciós i finit.

Tret de la informació que la productora Polar Star Films, té en les seves pàgines.

La directora, Cosima Dannoritzer.

NÚRIA opina.

Hem vist aquest documental en el marc del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, al cinema Texas. Documental molt didàctic que ens parla del nostre temps, a partir de la utilització que pretén fer-ne i en fa l'economia neoliberal rapinyaire. Està plantejat com una investigació que, fa un recorregut històric a través de la rendibilitat d'aquest, primer als llocs de treball i actualment, com una esclavitud o servitud voluntària, nefasta i moltes vegades inconscient i voluntària.

No m'ha obert els ulls a cap cosa que no sabés, però m'ha endreçat les idees i m'ha aportat alguna dada nova i interessant.

Material molt adient de conèixer la seva existència i fer-ne divulgació als centres educatius i culturals. 

MARTINA opina.

Aquesta opció surt d'un del molts festivals que se celebren a Barcelona, que compila qüestions relacionades amb els drets humans i que es projecta, entre d'altres, al cinema Texas.

A mare i filla, ens agrada veure tota mena de registres cinematogràfics i d'aquesta obra, a mi personalment, m'hi ha seduït la perspectiva crítica d'allò que posa en pantalla.

Respecte a l'aposta, només puc dir que no m'ha defraudat, crec que està construït amb molta coherència, sense perdre el fil argumental i aportant una mirada objectiva al debat que planteja.

Sobretot em sembla positiu que cobreix la necessitat de fer-se preguntes i donar arguments i que cada individu pugui contestar-les per ell mateix. També perquè radiografia una part del sistema, de manera molt gràfica i pedagògica, podent anar a l'origen de les qüestions, sense envair en l'enfocament buscat.

En suma, des del meu punt de vista, és una opció recomanable per un dia que, un estigui obert en anar una mica més enllà.