EL
TEMPS NO ÉS UN CÀSTIG SINÓ, EN PRINCIPI, PER AQUEST ÉSSER HUMÀ
QUE CONEIXEM, LA ALLIBERACIÓ D'ESTAR SENT SENSE MÉS, SENSE SORTIDA,
SENSE
SABER-HO.
Maria
Zambrano, Notas de un método, pàgs. 68-73.
Avui
diríem: el temps és un càstig, al qual el neocapitalisme
despietat, ens ha empresonat, ens el roba i el fa seu, privant-nos de
la llibertat de poder fluir per la vida, sense més.
D'una
de les autores del bloc.
Directora,
Cosima Dannoritzer.
Diferents
països, 2018.
Duració,
90 minuts.
Documental.
Oblideu-vos
de l'aigua i els minerals rars. Hi ha un nou recurs que tots volem:
el nostre temps. Una investigació que demostra que el temps s'ha
convertit en moneda de canvi i com podem reclamar el control sobre
aquest recurs, preciós i finit.
Tret
de la informació que la productora Polar Star Films, té en les
seves pàgines. |
| La directora, Cosima Dannoritzer. |
NÚRIA
opina.
Hem vist aquest documental en el marc del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, al cinema Texas. Documental molt didàctic que ens parla del nostre temps, a partir de la
utilització que pretén fer-ne i en fa l'economia neoliberal
rapinyaire. Està plantejat com una investigació que, fa un
recorregut històric a través de la rendibilitat d'aquest, primer
als llocs de treball i actualment, com una esclavitud o servitud
voluntària, nefasta i moltes vegades inconscient i voluntària.
No
m'ha obert els ulls a cap cosa que no sabés, però m'ha endreçat
les idees i m'ha aportat alguna dada nova i interessant.
Material
molt adient de conèixer la seva existència i fer-ne divulgació als
centres educatius i culturals.
MARTINA opina.
Aquesta
opció surt d'un del molts festivals que se celebren a Barcelona, que
compila qüestions relacionades amb els drets humans i que es
projecta, entre d'altres, al cinema Texas.
A
mare i filla, ens agrada veure tota mena de registres cinematogràfics
i d'aquesta obra, a mi personalment, m'hi ha seduït la perspectiva
crítica d'allò que posa en pantalla.
Respecte
a l'aposta, només puc dir que no m'ha defraudat, crec que està
construït amb molta coherència, sense perdre el fil argumental i
aportant una mirada objectiva al debat que planteja.
Sobretot
em sembla positiu que cobreix la necessitat de fer-se preguntes i
donar arguments i que cada individu pugui contestar-les per ell
mateix. També perquè radiografia una part del sistema, de manera
molt gràfica i pedagògica, podent anar a l'origen de les qüestions,
sense envair en l'enfocament buscat.
En
suma, des del meu punt de vista, és una opció recomanable per un
dia que, un estigui obert en anar una mica més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada