EL
DIRECTOR TORNA A DESTAPAR LA SEVA FURIA JUSTICIERA, POTSER ESPERONAT
PER LA XENOFOBIA CREIXENT DE L'AMÈRICA DE TRUMP.
Paraules
de Phil de Semlyen a la revista Time Out. Barcelona, 1-7 de nov. 2018.
Director,
Spike Lee.
EUA,
2018.
Duració,
135 minuts.
Gran Premi del Jurat, al Festival de Cannes 2018.
SINOPSI
La
història està basada en fets reals que tenen lloc que tenen lloc
durant l'era Nixon a Colorado Springs, quan Ron Stallworth, policia
negre, troba en la premsa un anunci del Ku Klux Klan buscant nous
adeptes. Decideix trucar fent-se passar per un blans supremacista
molt exaltat. Així es comença a posar en marxa l'operació policial
més inversemblant de la història.
Tret
de la crítica de Phil de Semlyen a la revista Time Out. Barcelona, 1-7 de nov.
2018.
 |
| El director, Spike Lee. |
Informació de "El nacimiento de una nación", 1915 Griffith, pel·lícula que cita explícitament el film a través d'imatges i un document imprescindible, per conèixer la història del cinema i d'Amèrica. Considerada racista pel tractament que fa del tema:
https://www.filmaffinity.com/es/film915417.html
Voleu veure "El nacimiento de una Nación"?:
https://www.youtube.com/watch?v=YisiBXOWM8Y
Filmografia al Filmaffinity de Spike Lee:
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&sn&stext=Spike%20Lee
https://www.filmaffinity.com/es/film915417.html
Voleu veure "El nacimiento de una Nación"?:
https://www.youtube.com/watch?v=YisiBXOWM8Y
Filmografia al Filmaffinity de Spike Lee:
https://www.filmaffinity.com/es/search.php?stype=director&sn&stext=Spike%20Lee
NÚRIA opina.
Una comèdia irònica i divertida amb un rerefons crític a un racisme encara existent i potser creixent... de la societat americana.
Una comèdia irònica i divertida amb un rerefons crític a un racisme encara existent i potser creixent... de la societat americana.
Malgrat
tot i a parer meu, força intranscendent i sense massa substància.
És
la típica comèdia americana, gamberra i intel·ligent, per passar
una estona i distreure't, on hi afegeix l'ingredient romàntic, d'una
història d'amor per acabar-la de suavitzar i que li agradi al màxim
de gent possible. Una funció del cinema gens menyspreable i força
útil.
Pels
que desitgin passar una estona distreta amb un rerefons crític.
MARTINA opina.
Aquesta
pel·lícula explica un factor molt significant de la història dels
Estats Units, l’emergència de la divisió racial i analitza una part del seu
passat. Dramàtica, amb referències i a mi, francament m’ha
avorrit un xic. Si hi penso, em costa definir els motius, potser és
la sensació que ho explica superficialment, amb un relat una mica
naïf i on en el fons revela, com una vegada més, la complexitat de
les qüestions conflictives ve donada per molts factors. I que per
tant qualsevol lectura és tan sols un punt de vista.
Sergi Sanchez a Fotogrames també ho deixa prou clar:
https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a24393543/infiltrados-en-el-kkklan-critica-pelicula/
A Sensacine diuen:
http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-258805/sensacine/
Comentàvem
amb la Núria tot sortint, que la nostra experiència amb aquesta
obra, tal manera es podria comparar amb la que podria tenir un
americà en veure Torrente, de Santiago Segura. Per una persona
d’aquí, probablement molta part de la crítica oculta en aquesta
comèdia àcida, s’ubica en un context determinat. Els seus
personatges, les seves accions i inclús els escenaris i maneres on i
com aquests es mouen.
Vull
dir que, al meu entendre no sempre un relat és universal i crec que
podria ser que, aquesta sensació de manca de ganes de mullar-se que
he tingut en veure aquesta obra, estèticament molt ben assistida i
amb un relat d’allò més senzill, podria venir donat a, la meva
falta de referències de la cultura americana.
Recomanaria
aquesta opció pels amants del cinema tradicional o d’entreteniment,
on l’equilibri de les diferents disciplines artístiques, està en
la bellesa de la imatge. Sense cap dubte és un relat construït a
consciència i segurament apte per masses.
Per
concloure, pel meu gust no és un una peça d’art, però sí una
mostra de bon cinema. El relat succeeix massa a poc a poc, però té
un encant en com sap retratar el conflicte. I en tot cas, una lectura
que segurament aconsegueix parlar d’aquest fet real com és la
divisió social, en un context diferent del nostre, i que fa que
sigui interessant per l’audiència. Potser parlar d’aquest tema
als Estats Units és tota una proesa, se m'escapa del tot,
puntualment la magnitud de la catàstrofe sembla una etapa on se
n'identifiquen els bàndols.
https://www.fotogramas.es/peliculas-criticas/a24393543/infiltrados-en-el-kkklan-critica-pelicula/
A Sensacine diuen:
http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-258805/sensacine/
En Javier Ocaña, al País 1 de nov. 2018, veu en aquesta pel·lícula més qualitats de les que jo he vist:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada