Duració, 122 minuts.
Sinopsi
Un desertor de l'exèrcit, indigne i de baixa estopa (Jones), fa de guia a una grangera noble (excel·lent Hilary Swank), a qui li ha passat l'edat de casar-se i deixar de ser una pària i al seu singular equipatge, un carro engarjolat que transporta tres dones boges, de camí a un paradís a l'altra banda del continent.
Segons, Sergi Sánchez al Time Out, 347, novembre 2015.INFORMACIONS de la PEL·LÍCULA
La història comença a Nebraska l'any 1855 i s'acaba a Iowa, estat veí més a l'est, uns quants mesos després del trajecte.
Abans que Jones l'adaptés a la pantalla, la novel·la de Glendon Swarhout publicada al 1988, va tenir pretendents com Paul Newman o Sam Shepard.
Va ser el mateix Steven Spielberg qui va recomanar a Thierry Frémaux, director artístic del festival de Cannes, que es fixés en aquest film. I va acabar a la secció oficial.
Encara que sigui un western es qüestiona totes les lleis del gènere.
INFORMACIONS del DIRECTOR
En Tommy Lee Jones com a actor ha fet moltes pel·lícules. Com a director, aquesta és la seva segona pel·lícula, la primera va ser la magnífica "Los tres entierros de Melquíades Estrada".
 |
| El director i actor, Tommy Lee Jones |
No
tinc massa afició als westerns, és un gènere que quan era petita
m'avorria molt. A poc a poc i amb seixanta anys, he vist que no tots
eren iguals i he anat apreciant les qualitats dels bons. Tot i així
i aquest, no és un western convencional, aquesta no és una
apreciació meva, sinó de tots els que han escrit sobre aquesta
pel·lícula i que jo he llegit, Sergi Sánchez al Time out, Angel
Quintana a la revista Caimán i Héctor G Barnés al Dirigido por...
Aquesta
és una pel·lícula que marcarà història dins el gènere.
De
fet, per mi, té totes les virtuts: una fotografia magníficament
estructurada en cadascuna de les seves preses, una llum i un color
molt ben pensats per mantenir el clímax, un guió rodó per
mantenir-te tota l'estona a l'aguait i fer-te pensar... una narració
potser una mica lenta però necessària perquè puguis anar-te
endinsant amb temps dins de la complexitat i hostilitat del paisatge
i dels personatges i les relacions d'aquests, entre ells i amb els
fets i circumstàncies de la seva vida, difícils de suportar.
L'heroïna,
dibuixada amb un gran amor per la seva determinació, valentia i
generositat i les altres dones, tractades amb gran dignitat per la
seva situació i sofriment sense esquerdes i finalment, l'home que
les acompanya que, fa un gir molt interessant mostrant-nos parts de
la seva personalitat inimaginables.
Tot
plegat una pel·lícula que no ens podem perdre, perquè és del bo i
millor que tenim a la cartellera en aquests moments.
Malgrat
és molt dura, les seves espurnes d'humor infiltrat ens permeten
respirar i seguir la narració, entrant en la bellesa del film sense
contractures emocionals.
Gràcies
Tommy Lee Jones per haver fet aquesta pel·lícula.
MARTINA opina.
Abans d'entrar al cine a veure un "western" crec que no calen masses prèvies. Seus a la butaca i tot seguit estàs en un tipus d'obra on la narrativa et permet entrar en un context auster, salvatge i on les relacions humanes probablement eren més essencials i menys sofisticades. Un gènere on tractar conceptes com l'honor, la bogeria, la deshonra o la venjança, sembla que es pugui fer de forma senzilla.
Potser és qüestió de gustos, però, a mi personalment mai m'han interessat especialment aquest tipus d'obres. Tot i així, abans d'entrar a veure aquesta pel·lícula, la Núria, em va fer una reflexió que em va semblar interessant. Apuntava que, no per casualitat, tots els grans directors de cinema en algun moment o altre, haurien volgut fer un western, potser es tractava que, amb aquest format predisposaves a audiència a poder tractar qüestions humanes, més enllà de l'escenificació del passat del poble americà.
Amb aquesta història podem conèixer a fons la seva protagonista, Mary Bee Cuddy. També moltes altres circumstàncies que formen part del seu context i de la realitat americana d’aquell moment.
Ella és una dona soltera i amb ganes de trobar un marit amb qui establir-se familiarment. Viu a un poble remot de l'oest americà, a l'estat de Nebraska, l'any 1855. La trama es desenvolupa quan per consens, és escollida com la millor candidata per acompanyar a tres dones que han embogit a l'estat de Iowa, un lloc on puguin tractar-les. Les ha de portar amb carruatge, serà un llarg viatge i van amb destinació a un indret on una institució religiosa, se'n pugui fer càrrec i donar-les les cures que les malaltes requereixen.
El viatge no el farà sola, sinó que el fa amb un delinqüent qui ella salva d'ésser penjat, havent pactat amb ell abans de fer-ho que l'acompanyaria en aquesta aventura. Es tracta d’un company d’aventura d’última hora i amb qui haurà de crear un vincle a marxes forçades, ja que, des del primer instant, saben que les vides d’ambdós estan amb perill.
No vull explicar gaire més, ja que, considero que estem davant d'una obra mestra, amb tantes coses a les quals prestar atenció que crec que, per poc que digui no podria captar-ne quasi cap. I per tant, em limito a recomanar a tothom que vulgui veure cinema de qualitat i en aquest format que, no se la perdin. Ja que té la durada ideal per no fer-se llarga però mitjançant un guió amb sorpreses i pocs canvis d’escenari et transporta en un context determinat on om pot qüestionar tots els seus elements si així ho desitja.
Pot ser una interessant referència per triar pel·lícula.
QUADRE CRÍTIC de la REVISTA CAIMÁM. novembre de 2015, número 43
.
MARTINA opina.
Abans d'entrar al cine a veure un "western" crec que no calen masses prèvies. Seus a la butaca i tot seguit estàs en un tipus d'obra on la narrativa et permet entrar en un context auster, salvatge i on les relacions humanes probablement eren més essencials i menys sofisticades. Un gènere on tractar conceptes com l'honor, la bogeria, la deshonra o la venjança, sembla que es pugui fer de forma senzilla.
Potser és qüestió de gustos, però, a mi personalment mai m'han interessat especialment aquest tipus d'obres. Tot i així, abans d'entrar a veure aquesta pel·lícula, la Núria, em va fer una reflexió que em va semblar interessant. Apuntava que, no per casualitat, tots els grans directors de cinema en algun moment o altre, haurien volgut fer un western, potser es tractava que, amb aquest format predisposaves a audiència a poder tractar qüestions humanes, més enllà de l'escenificació del passat del poble americà.
Amb aquesta història podem conèixer a fons la seva protagonista, Mary Bee Cuddy. També moltes altres circumstàncies que formen part del seu context i de la realitat americana d’aquell moment.
Ella és una dona soltera i amb ganes de trobar un marit amb qui establir-se familiarment. Viu a un poble remot de l'oest americà, a l'estat de Nebraska, l'any 1855. La trama es desenvolupa quan per consens, és escollida com la millor candidata per acompanyar a tres dones que han embogit a l'estat de Iowa, un lloc on puguin tractar-les. Les ha de portar amb carruatge, serà un llarg viatge i van amb destinació a un indret on una institució religiosa, se'n pugui fer càrrec i donar-les les cures que les malaltes requereixen.
El viatge no el farà sola, sinó que el fa amb un delinqüent qui ella salva d'ésser penjat, havent pactat amb ell abans de fer-ho que l'acompanyaria en aquesta aventura. Es tracta d’un company d’aventura d’última hora i amb qui haurà de crear un vincle a marxes forçades, ja que, des del primer instant, saben que les vides d’ambdós estan amb perill.
No vull explicar gaire més, ja que, considero que estem davant d'una obra mestra, amb tantes coses a les quals prestar atenció que crec que, per poc que digui no podria captar-ne quasi cap. I per tant, em limito a recomanar a tothom que vulgui veure cinema de qualitat i en aquest format que, no se la perdin. Ja que té la durada ideal per no fer-se llarga però mitjançant un guió amb sorpreses i pocs canvis d’escenari et transporta en un context determinat on om pot qüestionar tots els seus elements si així ho desitja.
Pot ser una interessant referència per triar pel·lícula.
QUADRE CRÍTIC de la REVISTA CAIMÁM. novembre de 2015, número 43
