dilluns, 22 de gener del 2024

WONKA. Director, Paul King.

QUAN VAIG AL CINEMA M'AGRADA SORTIR D'ELL AMB UNA MICA MÉS D'ESPERANÇA EN EL MÓN, DE QUAN VAIG ENTRAR. CREC QUE LA VIDA JA ESTÀ PROU PLENA DE PREOCUPACIONS.
Paraules del director, Paul King en la seva entrevista per Fotogrames, realitzada per R.Salvans, desembre de 2023.

Guió, Simon Farnaby. Sobre una novel·la de Roald Dahl, “Charlie i la fàbrica de xocolata”

Regne Unit, 2023.
Duració, 112 minuts.

SINOPSI

Basada en el personatge que protagonitza “Charlie i la fàbrica de xocolata”, el llibre infantil més emblemàtic d'en Roald Dahl i un dels més venuts de tots els temps.
Wonka explica la història de com el més gran inventor, mag i xocolater del món, es va convertir en l'estimat Willy Wonka que coneixem ara, centrant-se en la seva joventut i en com va conèixer a un Oompa- Loampa, en una de les seves primeres aventures.
Tret de Filmaffinity.

El director, Paul King

RELACIÓ del Director amb el llibre de Roald Dahl.
El llibre va ser molt important per mi, quan era petit. Crec que és un dels primers grans llibres que vaig llegir. El vaig llegir tantes vegades que les pàgines es van començar a desenganxar. (...) Em semblava salvatgement divertit i molt “gamberro” i transgressor, talment com Roald Dahl, ho pot ser. Era un món al·lucinant en el qual escapar-se. I crec que és una sort poder tornar a ell, com adult.
Paraules del director, Paul King en la seva entrevista per Fotogrames, realitzada per R.Salvans, desembre de 2023.
INTENCIONS del DIRECTOR
Volíem ser fidels a l'esperit de Dahl i també a les pel·lícules de Mel Stuart i Tim Burton. Wonka no serà el caramel més contemporani de l'any.
Paraules del director, Paul King en la seva entrevista per Fotogrames, realitzada per R.Salvans, desembre de 2023.

NÚRIA, opina

Pel·lícula molt adient per una tarda d'entreteniment de qualitat en família.
Malgrat, les trifurques i els dolents, guanyen els bons i bondadosos i la llum i la dolçor dels bombons, s'imposa a l'autoritat corrupta i viciosa i venuda al capital, representada pel corrupte càrtel de la xocolata, com a poder econòmic i que ho pot controlar tot subornant, el poder religiós caigut en desgràcia pels seus vicis i la seva manca de qualitat moral i les forces de seguretat pertanyents al poder polític, subornades també per la seva debilitat moral. Un retrat complet sobre el mal, en la societat actual.
Sintètica i ben explicada dins la narració, la corrupció i el poder, en les seves diferents branques.
Interessant, entretinguda i divertida.
MARTINA, opina
Crec que no recordo la darrera sessió de cinema familiar abans d'aquesta i aquesta proposta confesso que em va semblar senzillament entranyable. Un relat lleuger, ple de missatges optimistes i una explicació molt ben vestida del significat del poder. Determinant clarament tots els elements que en poden formar part, en un ecosistema complex com el de la societat propietària.

Sent franca, tampoc tinc massa a comentar ni poder compartir. Com ja he dit n’he gaudit i sobretot he estat seduïda recuperant un relat de Roald Dahl, ple de màgia i amb el que molt ben acompanyada, amb tres generacions de la nostra saga familiar, vam gaudir totes tres diria que, per igual.

LUA (10 anys), opina
Aquest dimecres després de l'escola vaig anar al cinema, amb la meva àvia i la meva tieta, anàvem a veure una pel·lícula que es diu MIGRACIÓ, però vam arribar allà a les 5:45 i la pel·lícula començava a les 6:45 i vam decidir veure wonka.
Quan vam ser allà i vàrem començar a veure la pel·lícula, estàvem a una sala molt gran i estàvem soles, amb un parell de famílies i uns enamorats. A mi, em va agradar molt. Com ho explicava tot perquè un infant ho entengués, això de la competència i tal. Però, quan tu ja estaves preparada perquè s'acabés doncs tot era fantàstic i bonic com un bon final de peli, passava alguna cosa dolenta i un altre cop i un altre... També que, la pel·lícula anava de fet que el wonka volia vendre bombons en una ciutat i no li deixaven, però, el Oompa-Loampa també li creava problemes, però penso que, no tenien res a veure amb tot el que passava a la pel·lícula.
Això és el que opino d'aquesta pel·lícula de tanta fantasia que, he dit tot el text critiques, però, m'ha agradat molt.
La recomano a gent que li agradi la fantasia i a la gent de la meva edat 6-7-8-9-10-11-12-13 anys. També a gent que ve acompanyat amb la família, el pare, la mare, el tiet, els cosins... i després a la sortida, comentar-ho.
Fitxa completa i crítiques:

Entrevista amb el director:

LA TERCERA VERSIÓ i RELACIÓ amb les ALTRES
Encara que Roald Dahl odiava “Un mundo de fantasia”(1971), l'adaptació dirigida per Mel Stuart, pel seu exagerat sentimentalisme i va voler a Peter Sellers per Willy Wonka i no a Gene Wilder, King té un afecte especial per aquest film. King creu que, ha resistit molt bé el pas del temps. La versió de 2005 de Tim Burton amb Johnny Depp va connectar més amb el to grotesc de l'original, però hem volgut, fer-li homenatge a ambdues.
Recentment adaptat per Wes Anderson, Steven Spielberg, Robert Zemeckis i Taika Waititi preparant una serie de TV sobre Oompa-Loompas, l'univers de Dahl està poblat, segons explica King de temes atemporals i universals.
Paraules del director, Paul King en la seva entrevista per Fotogrames, realitzada per R.Salvans, desembre de 2023.


dissabte, 13 de gener del 2024

EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR. Directora, Patricia Font

EM VA ENAMORAR EL RIGOR AMB QUÈ EXERCIA LA DOCÈNCIA, EL SEU IDEALISME PER CREAR UNA SOCIETAT MÉS FORMADA I LLIURE. LA PEL·LÍCULA A MÉS A MÉS, REIVINDICA LA MEMÒRIA HISTÒRICA QUE, ÉS UNA ASSIGNATURA ENCARA NO RESOLTA.

Paraules d'Enric Auquer, parlant del seu personatge, transcrites per J. Pando en una entrevista per Fotogrames, novembre de 2023.
Guió, Albert Val d'una novel·la de Francesc Escribano.
España 2023.
Duració, 110 minuts.

SINOPSI

Ariadna descobreix que el seu avi, busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut durant la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo viatja fins a Burgos, on estan exhumant una fosa comuna, on podria estar enterrat. Durant la seva estada coneixerà la història d'Antoni Benaiges, un jove mestre de Tarragona que, abans de la guerra, va ser el mestre del seu avi. Per mitjà del seu innovador mètode pedagògic incitarà als alumnes a voler conèixer el mar i els prometrà una excursió per fer-ho.
Tret de Filmaffinity.
La directora, Patricia Font.

NÚRIA opina.

La memòria històrica és una qüestió que el cine de ficció espanyol encara no ha afrontat d'una manera transcendental (paraules de Fernando Bernal a Caimán CdC).
Fent servir les paraules d'en Fernando Bernal, em sembla molt necessari l'existència de pel·lícules com aquesta que, ens van recordant el nostre passat molt proper, però prou llunyà, com que, si no hi posem remei d'aquí a quatre dies, ja no tindrem testimonis vius que ens puguin aportar informacions molt importants i moriran tristos per no haver pogut venerar als seus morts desapareguts.
Dissortadament, el discurs repetitiu i reiteratiu fatxa, sobre oblidar i passar pàgina de la Guerra Civil Espanyola, ha calat en molts joves i adults ben pensants que creuen que, no cal remenar més la merda ja que fa pudor i és desagradable.
Aquesta és una de les principals qualitats del film, l'altra és que, és un film lluminós amb una bonica història de pedagogia compromesa i un personatge, Antonio Benaiges compromesament interpretat, valgui la redundància.
Vaga la pena veure-la.

MARTINA opina.

Aquest treball delicat entrecreua la història d’una dona del present, que busca inscriure una trajectòria, la del seu avi que s’està apagant, en una època i un territori concret. Amb aquest fil conductor, el relat ens permet endinsar-nos en un petit poble de Burgos. Ara, mentre s’executa un dels delicats processos d’exhumació de la fosses comunes, d’allà. I aleshores, quan un jove entusiasta va arribar-hi des del camp de Tarragona per fer de mestre, just abans que emergís la Guerra Civil i els militars van apagar-lo.
L’obra, teixida amb molta harmonia, ens permet viatjar a l’obscur passat d’aquell conflicte de pas, per saber més de l’artefacte bèl·lic i comprendre millor les múltiples variables que incideixen als problemes d’aquell temps i en la complexitat humana. Ho fa amb la lluminosa trajectòria d’un jove responsable i innovador, qui amb moltes ganes de viure millor, va il·luminar una escola tenebrosa, dotant al seu l’alumat d’eines de les pedagogies més modernes d’aquell temps.
Donant reconeixement al que va passar, com a força motora i així contribuint en la creació simbòlica en la construcció d’identitats i subjectivitats. I com deia el mestre Fontana, potser així, ajudant a combatre la desesperança i refundar la utopia. Perquè, com s’ha dit, en un temps com el d’ara de resignació política i sobretot de cansament, l’esperit idealista és més necessari que mai.

Fitxa completa, crítiques i altres informacions: