dissabte, 19 de març del 2016

JANIS: Little Girl Blue. Directora, Amy Berg.

EUA, 2015.
Documental. Estrena, 4 de març
Duració, 115 minuts.

Sinopsi
Janis Joplin, neix a Port Arthur_ Texas el 19 de gener de 1943 i mort a Califòrnia el 4 d'octubre de 1070, a 27 anys. Fou una cantant de rock and roll i blues; la seva veu i el seu esperit rebel, la convertiren en una de les artistes més estimades del moviment contracultural de la dècada dels 60. És la primera dona estrella de rock.

En aquest documental veurem una visió fragmentada i cronològica de les seves actuacions, algunes entrevistes amb gent vinculada familiar i íntimament amb ella i alguns dels seus textos. Tot plegat configura una visió d'aquesta cantant.





la directora, Amy Berg.

NÚRIA opina
Tenia moltes ganes de veure aquest documental. La Janis Joplin va ser una de les meves ídols de joventut i de molta altra gent de la meva generació. La seva manera de cantar em feia escruixir i em posava la pell de gallina... encara ara, em desperta alguna cosa forta dins meu.
El documental intenta ser fidel al personatge, evitant mitificar-lo per no caure en la llegenda fàcil que, corre sobre el mite i que tots sabem. Fragments de les seves actuacions, ordenats cronològicament al llarg de la seva carrera artística són la base d'aquest documental, sovintejat per entrevistes als seus dos germans i altres amics i amants. També introdueix fragments dels seus escrits, cartes o d'altres.
Tot plegat ens mostra un treball de recopilació ben fet i sense pretensions. Segueix la tendència actual en els documentals actuals on es mostra una serie de materials, sense voler jutjar al personatge que ens presenta, aquesta és una feina que ens toca els espectadors.
Grandíssima artista. Que era feliç dalt de l'escenari cantant. Quan actuava vivia i quan havia de viure, sense actuar, moria. Ho va fer massa jove, gràcies a unes substàncies amb les quals volia anar matant el temps, mentre no vivia.
Fa poc, vaig veure un documental de L'Amy Winehouse, en aquell si que hi trobo la intenció de remarcar els aspectes foscos de la fràgil vida d'ella. Vides paral·leles, amb moltes similituds i amb moltes diferències que, van viure en moments molt diferents. Dues grans artistes perdudes, en tots els sentits de la paraula.

Gràcies Janis per deixar-nos el teu art i gràcies Amy Berg, per convocar-nos en aquest acte d'homenatge a una gran artista.

MARTINA opina
A través de les cartes que aquesta artista va enviar a la seva família i amics, i també, escoltant els records que en tenen els receptors d'aquesta correspondència i mitjançant imatges d'arxiu i música, podem conèixer la trajectòria creativa d'aquesta artista.
M'ha semblat una interessant fotografia amb un excel·lent treball d'arxiu. On hom pot immiscir-se al món propi d'aquesta jove estrella que, mori amb 27 anys. Considero que l'obra fa els honors a un personatge emblemàtic, que crec que tothom coneix, però que en general se'n sap poc.
Com a documental he trobat que li falta ritme o una mica de música. Quina paradoxa quan és el “leitmotiv” d'aquesta pel·lícula.



dissabte, 12 de març del 2016

CAROL. Director, Todd Haynes.

Guió. Phillips Nagy
Nacionalitat, EUA i la Gran Bretanya, 2015.
Duració, 118 minuts.
Estrena, 3 de febrer de 2016.

Sinopsi
Anys 50, Estats Units d'Amèrica, ciutat de Nova York. Therese és una jove dependenta d'uns grans magatzems que vol esdevenir fotògrafa. Carol és una dona madura, rica i benestant que pertany a l'alta societat novaiorquesa, està casada i té una filla. En els magatzems es coneixeran i tot seguit, naixerà alguna cosa entre elles. Juntes viuran una història d'amor, poc convencional per l'època que els comportarà certs problemes. 





El director, Todd Haynes.
 Filmografia:
 2007- I'm Not There.
 2002- Lluny del cel.
 1998- Velvet Goldmine.
 1995- Safe. 
Informació sobre l'origen del guió del film.
Patricia Highsmith va escriure i publicar l'any 1952, “The Price of Sal”, novel·la ambientada a Nueva York els anys 50, on narra l'amor entre dues dones. Quan la va publicar tenia 27 anys i ho va fer amb un pseudònim, Claire Morgan, en aquells moments les novel·les de lesbianes no estaven gens ben vistes. El 1989, es reimprimeix amb el títol de Carol i amb el veritable nom de l'autora. L'autora va fer unes declaracions, on va expressar que, li sabia greu no haver-ho fet en el seu moment amb el seu nom, ja que això potser hauria ajudat a altres lesbianes. Hi ha qui afirma que la història té una part autobiogràfica.
Va vendre un milió d'exemplars.
El guionista va respectar l'essència de la història però va introduir alguns canvis que, li van semblar més adients per la versió cinematogràfica.

Informació treta de diferents fonts: Viquipèdia i altres.

Curiositat: veien la pel·lícula “Milenium” a la tele, vaig descobrir que, la noia jove, bona i enamoradissa de Carol, fa de Lisbeth Salander en aquesta... quin canvi !!

NÚRIA opina
Tanta literatura al voltant d'aquesta pel·lícula, acaba generant unes expectatives difícils de satisfer, i així ha sigut.
La història té una exquisida posada en escena: guió, planificació, llum, fotografia, vestuari, ambientació dels escenaris de l'època, actrius, tot, tot i tot.
És tot tan bonic i perfecte que, hi ha alguna cosa que fa que, no te la puguis creure i que al meu entendre, ho desnaturalitza i la converteix en una representació mancada de passió, la qual cosa, pel tema de què tracta la pel·lícula, és una paradoxa.
És el personatge de Carol el qui no m'ha acabat d'entrar, potser el trobo excessivament sofisticat o potser amb una actuació que, se'm fa poc creïble i no m'acaba de convèncer.
De tota manera, cal dir i reconèixer que és una bona pel·lícula. La història narrativa es desenvolupa el·lípticament i amb un canvi sobtat de punt de vista, cap al final. Però amb una narració clara i coherent.
No he llegit la novel·la i per tant, no puc opinar sobre els canvis que s'han fet en aquesta versió cinematogràfica.
És una pel·lícula amb una clara voluntat estètica, on ha aconseguit recrear molt bé una època i un ambient.
El tractament de la llum i el focus és molt significatiu i significant, buscant donar-li un valor narratiu per mitjà d'aquests.
Una pel·lícula que pot entusiasmar o simplement agradar o decebre i deixar-te indiferent, com és el meu cas.
Consti que l'he vist dues vegades.
Parlant amb una amiga meva, la Quima que també l'havia vist, li havia passat quelcom similar a allò que jo vaig experimentar... alguna cosa, difícil d'explicar: la trobes molt bonica i ben feta, però li falta alguna cosa.

MARTINA opina
Una bella narració sobre l'amor. Una estètica molt acurada i dues dones molt característiques, són els ingredients d'aquest relat, on s'explica un afer entre aquestes dues senyores, de classes socials i edats diferents.
Una, és una jove dependenta d'un magatzem. Té un caràcter inquiet, somniador i aventurer. L'altra, és una dama de classe adinerada. Sabia i forta, en procés de divorciar-se d'un marit possessiu i orgullós que no respecte ni la separació, ni la realitat bisexual de la seva esposa.
Dues persones que es troben en moments vitals diferents i que necessiten esbargir-se, divagar i sortir de la seva zona de confort. Dos éssers que connecten ràpidament i s'aventuren a descobrir més, l'un de l'altre. Dues històries que es creuen creant-ne una de nova.
Cinema ben fet, amb un gran repartiment però, amb una història una mica massa previsible i que, a mi m'ha acabat avorrint.