La
sinopsis que he llegit del Verdi no es correspon ben bé amb el que
he vist que passava en la història del film, literalment diu : “
Però su felicidad se harà pedazos al igual que su ventanal (...)”
Aquesta
frase és totalment absurda pel tipus de personatges que es
descriuen, i és més aviat el contrari.
Allò
que passa i dóna sentit al guió, serveix per demostrar que ells , els protagonistes, no es deixaran minorar per unes circumstàncies adverses i que
trobaran la manera de continuar vivint segons els seus criteris.
Aquests són uns éssers purs, que viuen segons uns principis ètics
i amb una moral capaç d'enderrocar qualsevol vilesa, són un tipus
d'éssers dels que tot i que jo en conec, ni destaquen, ni abunden en
el nostre entorn, res no atura la seva bondat i honestedat.
La
pel.lícula és tan bonica i s'acaba tan bé que al final pot
resultar una mica massa ensucrada pels temps que corren.
Fa
una reflexió sobre el treball i la militància, la societat del
benestar i les diferències generacionals, molt i molt interessant.
Crec
que està molt bé veure-la i poder-la comentar.
En
la línea d'aquest director de cine compromès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada