dimecres, 8 d’agost del 2012

Núria opina, POULET AUX PRUNES


Aquest film, ens explica un conte romàntic on s'ha desdramatitzat la seva transcendència amb humor i ironia. De la combinació d'aquests elements en resulta una pel·lícula “mona”, simpàtica i agradable.

Marjane Satrape, ens situa l'acció al 1957 a Teheran i ens mostra un Iran modern, avançat, on les dones poden accedir a la seva formació i a la vida pública. Tot plegat molt allunyat de la imatge que en tenim ara. Potser aquest, no és el tema més important del film, però plana per tot ell. Entenc que per la directora sigui molt important reivindicar allò que ella considera que és el seu Iran i no aquest d'ara on ella no hi pot ni entrar.

Ho passes bé veient-la i surts amb un somriure als llavis, que això sempre va bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada