Aquest
film, ens explica un conte romàntic on s'ha desdramatitzat la seva
transcendència amb humor i ironia. De la combinació d'aquests
elements en resulta una pel·lícula “mona”, simpàtica i
agradable.
Marjane
Satrape, ens situa l'acció al 1957 a Teheran i ens mostra un Iran
modern, avançat, on les dones poden accedir a la seva formació i a
la vida pública. Tot plegat molt allunyat de la imatge que en tenim
ara. Potser aquest, no és el tema més important del film, però
plana per tot ell. Entenc que per la directora sigui molt important
reivindicar allò que ella considera que és el seu Iran i no aquest
d'ara on ella no hi pot ni entrar.
Ho
passes bé veient-la i surts amb un somriure als llavis, que això
sempre va bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada