Una
pel·lícula a mig camí entre el genere documental i el drama. Una
narració fantàstica dels germans Taviani, basada en fets reals, en
la que ens relata com el teatre i l'art en general serveixen com a
eina per fer aflorar sentiments d'allò més humans.
Mitjançant
el procés de preparació d'una representació del “Juli Cesar”
del gran geni de la literatura universal Wiliam Shakespeare, els
presos d'una presó italiana posen en escena un fervent debat sobre
el valor del poder i la necessitat de fer prevaldre l'interès
general per sobre del particular. Tot plegat, una bella paradoxa
sobre la realitat d'aquestes persones, les quals en tot el procés de
creació i assaig de la representació, et permeten entrar subtilment
en les seves vides.
M'agrada
el llenguatge utilitzat pels directors, ja que, malgrat ser una
pel·lícula amb pocs recursos escenogràfics, donat que en cap
moment surten del recinte de la presó, estèticament és preciosa i
molt ben cuidada.
També
em sembla molt equilibrat el tractament de la caracterització dels
protagonistes, doncs ens explica a priori quins són els seus
antecedents, de manera tal que hom coneix les seves condemnes, la
majoria d'elles relacionats amb crims de la màfia o trafic de
drogues, en tot cas aquestes, no adquireixen un paper primordial i
per contra si que ho fa, la relació amb el personatge que se'ls
adjudica i la defensa d'aquest que cadascun d'ells fa.
L'única
cosa que se'm va fer difícil fou seguir el text teatral, perquè
constantment em donava la sensació que no estava essent capaç de
seguir-lo.
Em
sembla una pel·lícula molt poètica i amb un final èticament molt
ple de força amb la frase que un dels presos diu: “ fins que no
vaig descobrir l'art no vaig adonar-me que aquesta cel·la era una
veritable presó” Acte seguit tots i cadascun dels que
representaven la peça teatral tornen a les seves cel·les. En el
comentari final, explica, com alguns dels presos van donar
continuïtat a l'experiència escrivint libres i fent actors.
M'agrada la manera d'explicar la història senzilla i humilment,
sense tafanejar en la vida d'unes persones que han omplert la seva
vida amb unes experiències amb la bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada