El director d'aquesta pel·lícula no és un home qualsevol, fa molt anys que està amarat de cinema i des de ben jove s'ha dedicat a produir pel·lícules, també ha fet de crític de cinema a la revista "Dirigido por".Habitualment aposta pel cinema d'autor i per la innovació, oferint oportunitats a gent jove que, altrament els seria difícil portar a terme els seus projectes. Amb Isabel Coixet va muntar una productora que feia publicitat i van produir "Cosas que nunca te dije", el primer film de la Coixet. Aquesta és la seva segona pel·lícula, la primera "Family-Strip"
la va fer, una mica per casualitat.
Sinopsi
España
1870, les corts espanyoles voten l'elecció d'Amadeu de Saboya com a rei
. Arriba al país des d'Itàlia amb el desig de modernitzar el país, la seva dona es queda a Itàlia i el ve a veure de visita. Els
polítics el tenen reclòs a palau i no pinta res. Tancat, abstret i
avorrit passa el temps com pot i li deixen. El 1973 se'n va, després
d'haver sigut una estrella fugaç.
NÚRIA, opina.
Res
més adient que anar a veure aquesta pel·lícula el dia abans de la
coronació d'un borbó, en aquesta España que encara no ha superat
la modernitat que, Amadeu de Saboya volia imposar...i, així li va
anar.
La
pel·lícula no és res més que un “divertimentto”, una versió
pop i al·lucinada sobre un personatge Amadeu de Saboya que les Corts
espanyoles van imposar per majoria el 1870.
La
visió que ens dóna Miñarro del personatge i el seu entorn més
íntim, és provocadora, atrevida i molt píctorica, amb uns
impactants “tableau vivants”, inspirats en la pintura de
diferents èpoques, de Velazquez a Courbet fins a Lucien Freud, pels
colors, la llum i sobretot la composició.
Ens
mostra un rei abstret, avorrit, enamorat i enganyat per uns poders
que no han fet res més que utilitzar-lo i abandonar-lo a palau amb
la seva cort de servents, és gairebé un presoner.
Aquesta
versió que Miñarro ens mostra del personatge, m'agrada, ja que sap
establir una tal distància que gairebé arriba a una versió
objectiva, on nosaltres podem judicar o no. En el meu cas no, perquè
ho he passat bé amb aquest collage crític, caòtic i estimulant.
La
recomano pels que volen passar una bona estona gaudint d'una versió
molt original sobre aquest personatge històric.
MARTINA, opina.
Amadeu de Saboya, va passar per la casa reial espanyola per un breu
període de temps, però són varies les raons per les quals va ser un
personatge que va deixar empremta en l'imaginari col·lectiu espanyol.
En la meva formació, és a dir en el món del dret, el motiu fonamental
de conèixer aquest personatge, rau en el moment en el qual aquest
monarca va exercir la seva dinastia. El 1870, en una primera fase de
la monarquia parlamentaria com a règim polític, es debatí passar
pàgina i convertir la figura del rei en una relíquia històrica. Per
tant, i tot i que no vull fer comentaris al respecte, un segle després
es tracta d'una opció interessant, ja que, està en total consonància
amb els temps que corren.
amb els temps que corren.
Potser també, a aquest personatge, interpretat pel carismàtic actor Àlex
Brendemühl, se'l coneix per la lucidesa del caràcter, qui va
demostrar entendre la fragilitat de la institució com a tal i
volia promulgar una sèrie d'idees força realistes amb l'evolució
soci-econòmica d'Espanya. Algunes avançades i que tal manera,
transgredien en els tradicionals privilegis que d'ençà havien
gaudit les classes privilegiades del país.
A nivell de pel·lícula m'ho he passat molt bé, no per la qüestió
bibliogràfica del personatge, que si que m'ha semblat interessant,
sinó més aviat per les notes artístiques amb les que la narració es
recrea i combina una trama plena de contingut amb una manera de
caminar pintoresca, lleugera i amb clau d'humor.
final de la mateixa es defineix, es tracta simplement d'un
divertiment. Això si, opino que, ben fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada