THE ASSASSIN. Director, Hou Hsiao-Hsien.

Taiwàn, 2015.
Duració, 105 minuts.
Premi al millor director del Festival de cinema de Cannes, 2015.
V.O. en xinès subtitulada en castellà.

Sinopsi

Xina, S. IX. Nie Yinniang, la filla de déu anys d'un general és segrestada per una monja que la inicia en les arts marcials, convertint-la en una extraordinària assassina encarregada d'eliminar als governadors locals cruels i corruptes. Un dia, després d'haver fracassat en una missió, la seva mestra l'envia al lloc on va néixer i li ordena matar a l'home amb qui havia estat promesa, un cosí que controla la zona militar més gran del nord de la Xina.

Després haver passat tretze anys a l'exili, la jove ha enfrontar-se al retrobament amb els seus pares, als seus records i a uns sentiments que fa molt de temps ha reprimit. Nie Yinniang està obligada a complir les ordres de la seva mestra, contràriament, haurà d'escollir entre sacrificar a l'home que estima o trencar per sempre amb l'ordre sagrada dels assassins.

Tret del full informatiu del Renoir Floridablanca de Barcelona que, és on la passen.

Autoretrat del director, Hou Hsiao-Hsien

Del director

És un director, guionista i productor. Entre altres pel·lícules ha fet, Ciudad doliente, El maestro de marionetas, Millennium Mambo, Tiempos de amor, juventud y libertad, El vuelo del globo rojo...

Notes del film, tretes d'una entrevista amb el director.

Al final del S. IX a la Xina, dominada la Dinastia Tang- 618 – 907 a C, és conegut pels relats de ficció “ chuanqi

Durant els anys d'Institut i Universiat en Hou Hsiao-Hsien es va afeccionar als relats chuanqi que està basat el relat del film. El relat dramàtic està inspirat en el titulat, “Nie Yinniang”. Aquests relats estan plens de detalls sobre la vida quotidiana de l'època, d'on va treure algunes les escenes de la pel·lícula. També va passar molt de temps informant-se, per mitjà de documents de l'època sobre costums de com menjaven o vestien.

També va estudiar amb molta atenció el context polític de la història. Va ser un període caòtic, els governadors de província amenaçaven l'autoritat de l'emperador de la Cort Tang. Algunes províncies fins i tot van intentar independitzar-se de l'imperi per la força. Paradoxalment els emperadors eren els que havien creat les províncies rebels i els havien dotat d'exèrcits per tal de defensar l'Imperi de les amenaces exteriors. Després de diversos aixecaments la Dinastia Tang va caure l'any 907 i l'imperi es va desintegrar.

La història del pardal blau és molt coneguda en la literatura Tang. Hi ha moltes versions i es repeteixen tant que, les paraules pardal i mirall, acaben essent sinònims.

Als anys 50 a Taiwan, quan en Hou Hsiao-Hsien era petit, a la biblioteca de la seva escola hi havia moltes novel·les de l'estil wuxia i com que li agradaven molt les va llegir totes. Somniava fer alguna cosa combinant el wuxia, kung fu com ho anomenem a occident, amb un estil més realista què les piruetes en si mateixes que no l'interessen massa al director, si no és amb un rerefons més filosòfic com les pel·lícules japoneses de samurais d'en Kurosawa, de les que, se sent veritablement influït, on allò que és veritablement important són les filosofies d'allò que comporta ser un samurai i no les escenes d'acció que només són un mitjà.

Tret del full informatiu del Renoir Floridablanca de Barcelona que, és on la passen.

NÚRIA opina

Aquesta és una gran pel·lícula que, amb el temps es pot convertir en un clàssic i en una pel·lícula de culte.

Tot i que la pel·lícula ha estat molt esperada, valorada i premiada, no veig que hagi tingut massa èxit de públic... i només la fan en un cine.

És un film per gaudir-lo de cap a peus. Una història llegendària, amb un guió ben elaborat, una banda sonora molt ben treballada i la reina d'aquest film, la imatge.

Cadascun dels plans que presenta la història són bellíssims i estan pensats per anar-nos introduint en un espai i temps fora d'aquest món i situar-nos en una altra dimensió, l'estètica.

Moltes vegades, resulta difícil trobar paraules per parlar de la bellesa.

No sóc capaç de dir gaire bé res més, perquè crec que s'ha de veure...

MARTINA opina

El cinema xinès que he vist, en general, reconec que no l'acabo d'entendre. De fet m'agrada la idea que mitjançant aquest canal, om pugui descobrir nous horitzons, però reconec que l'estètica oriental em costa una mica. A part que potser m'és més fàcil comprendre el context quan es tracta de cultures d'orígens més pròxims. 

Aquesta obra ha estat molt ben considerada en general tot i que a mi m'ha costat molt d'entrar en la narrativa i al final, m'ha avorrit. Es tracta d'una producció amb bons mitjans, on et traslladen a l'univers d'una monja guerrera a finals dels s. X. Qui qüestiona el sistema havent de decidir entre el seu destí professional i salvaguardar la integritat dels seus antecessors. 

Es desenvolupa en uns escenaris plens de llum, on els protagonistes d'època fan patxoca i on sense gaires lluites et pots contextualitzar en la cultura d'aquella civilització anterior. 

Per acabar i per no donar-hi més voltes només comentar que és un estil de cinema no apte per tothom. Ja que es tracta de fantasia, mitjançant un guió que explica una llegenda i en la que el registre oriental és l'altre ingredient principal. En el meu cas, cap d'aquests elements no són fruit de la meva devoció, tot i que, puc entendre la bellesa que, molt aclamen trobar-li a l'obra.

Mireu la qualificació que aquesta pel·lícula va obtenir en la revista Caimán de novembre.