EUA, 2015
Duració, 124 minuts.
 |
| El director, David O. Rusell |
A
la Joy Mangano no li agrada la feina que fa i decideix provar sort
aprofitant la seva capacitat inventiva. Després de lluitar amb un
munt de dificultats, aconseguirà tenir èxit amb el seu invent, una
baieta que es auto-escorre... defensant la premissa del gran somni
americà, on tothom pot arribar a ser ric si té una bona idea i
lluita per portar- la a terme.
NÚRIA opina
El
tema de la història d'aquesta pel·lícula en si mateix, no és
banal, és la lluita de Joy per viure dignament aprofitant les seves
qualitats inventives. Però, la manera d'afrontar el relat i els
elements que el director escull per fer-ho, l'acaben banalitzant de
tal manera que perd tota la força que podria tenir i acaba sent un
pur entreteniment que, potser és això el què es pretenia.
Em
sorprèn la frescor que tenen des dels EUA, per convertir temes que
podrien ser profunds i transcendents, en temes banals i fer-los
esdevenir temes per comèdia. Malgrat tot però, cal reconèixer que
tenen habilitat per fer-ho i convertir qualsevol cosa, en un amable
producte de consum.
Això
suposa moltes vegades que, no et toquen cap fibra sensible i potser
t'acaben decebent les teves expectatives inicials, sobre un tema que
potser podia donar-nos alguna cosa més.
A
la cartellera hi ha més coses interessants o distretes, no hi perdeu
al temps en una pel·lícula que podria ser feminista, però no ho
és, que fa només una mica de gràcia...i al cap i a la fi, no saps
ben bé que et vol explicar.
Malgrat tot i com podreu comprovar, la Martina li veu més qualitats...
Malgrat tot i com podreu comprovar, la Martina li veu més qualitats...
Martina opina
Quan sortíem del cinema, ja vaig tenir clar que, allò que més m'agradava d'aquesta pel·lícula era la capacitat de fer una bona producció d'una història sense massa res. Aquesta, és potser una virtut que podem trobar sovint en el cinema americà, però que francament a mi m'agrada i em sorprèn. Ja que com a espectadora em permet gaudir de bones estones, tot i que, sovint l'obra no arriba a penetrar més enllà.
En fer la tria, en aquest cas, em sentia atreta pel repartiment dels dos protagonistes: Jennifer Lawrence i Robert De Niro. Però també reconec que, m'anava bé garantir una estona d'entreteniment amb una història fresca, optimista i amb la capacitat innata de la societat americana de promoure que, tots els somnis són realitzables amb esforç i constància.
Us recomano que aneu a veure aquesta obra, si esteu disposats a navegar per les profunditats d'una família pintoresca, on les diferents generacions conviuen de forma intensa i es revelen els uns als altres, les claus dels seus aprenentatges vitals. Una història d’èxit, humana i entretinguda, on malgrat pel meu gust, s'inverteix massa temps en explicar els fracassos esdevinguts, per finalment explicar com aconseguir un èxit i que tot acabi bé.
A més, val a dir que, està feta amb el més pur estil “Yanki” i el seu característic reconeixement social per la lluita d'un esperit emprenedor i d'una perseverança destacable.
CONTRADICCIONS
i INFORMACIONS :
Jennifer
Lawrence, que fa de Joy, ha escrit un assaig sobre les diferències
de sous entre homes i dones a Hollywood, del que encara no n`ha pogut
parlar en públic.
De
mitja les dones cobren un 21% menys que els homes.
Quan
va assabentar-se que, els actors de “La gran estafa americana”,
havien cobrat més que ella, va declarar: d'això se'n haurà de
parlar... aquesta és la realitat, encara que ens demanin fer les
mateixes coses.
Isabella
Rossellini, que és la “novia” del pare Trudy a la pel·lícula i
la financera de Joy, és filla de l'Ingrid Bergman i Roberto
Rossellini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada