EN LA VIA LÁCTEA. Director, Emir Kusturica.

Director i guió, Emir Kusturica

Serbia, Gran Bretanya, EUA, 2016.

Duració, 125 minuts.

KUSTURICA SEGUEIX PREFERINT LA FESTA AL DRAMA, LA INGENUÏTAT AL CINISME I PER DESCOMPTAT, L'AMOR A L'ODI.

Paraules d'en Jonay Armas en la seva crítica a Caimán Cuadernos de Cine, núm. 62, juliol agost.

SINOPSI

Primavera en temps de guerra, cada dia un lleter travessa el front esquivant les bales, per tal de portar aquesta apreciada mercaderia als soldats. Estimat per una jove noia del poblat, tot sembla seguir el seu curs, fins que, un dia arriba una misteriosa dona molt bonica al poblat i tot es destarota. Així començarà una història d'amor prohibit i apassionat que portarà a la parella en un seguit d'històries fantàstiques i perilloses. El destí els ha unit i ningú ni res podrà separar-los. Basada en una idea d'un curt pensat per ell mateix, per una pel·lícula en episodis, Words With Goods.

Tret i adaptat de Filmaffinity.

El director i actor Emir Kusturica.

NÚRIA opina.

A les que ens agrada el cinema d'en Kusturica, no enteníem que havia passat amb un director en plena maduresa i que no estrenava cap pel·lícula... deu anys, són molts anys per no pensar o pensar un film.

Doncs sortosament torna a convocar-nos perquè ens deixem embolcallar per una història romàntica, carregada d'imaginació i d'un panteisme- materialista on els animals a part de la seva bellesa i el seu possible simbolisme han de sobreviure en un món on els dits humans hi han introduït elements nous que algunes vegades els complica la vida i altres, els hi facilita...

Aquesta és una d'aquelles històries que està tan carregada elements per observar i significar que, es fa difícil no descobrir-ne un de nou cada vegada que, ho recordes o en parles.

Una pel·lícula sèrbia amb un rerefons de la guerra que ens destaca l'absurditat de la guerra per qualsevol que, allò que vol és poder viure.

La crítica en general, ha deixat malament la pel·lícula. Però jo, he gaudit veient-la i no m'ha decebut gens, tot i que en algun punt, com la persecució per part del grup paramilitar pel riu, se m'ha fet una mica llarga. Però tampoc ser si era per la longitud del tram o perquè al cine hi feia massa fresqueta...

La recomano per tots els que els agrada el Kusturica, naïf, romàntic, innocent i festiu i volen passar una estona agradable gaudint de la història i d'uns paisatges de Sèrbia molt bonics.

MARTINA opina.

Feia 8 anys que els fans d'aquest director, pel meu gust d'un caràcter únic, genial i somiador, no érem delectats amb cap obra nova. En aquesta pel·lícula, la personalitat d'aquest artista torna a brillar i ens torna a recordar que tot el que fa porta una empremta molt particular.

Ens explica una història d'amor incorporant música, colors, festa i una trama de fantasia en un món amb guerra. Un entorn social hostil però on mitjançant molts elements simbòlics ens submergim de ple en entorn caòtic d'aquest carismàtic personatge.

A mi, em sembla una pel·lícula que va lenta, per poder entrar en la bellesa de cada una de les escenes, que crec que estan molt ben ideades i calculades.

Ens situa en la Sèrbia rural, on la naturalesa que rodeja una societat dolguda per la incessant violència, significa una fantàstica síntesi de la lectura del director, de la salut política en aquell entorn.

A mi personalment, m'ha agradat que el protagonista sigui el mateix Kusturica, però penso que pot ser que sigui perquè m'ha fet especial il·lusió retrobar-me amb una obra seva, i el fet de tenir-lo en escena crec que, per mi, ho ha fet encara més especial. Les dues dones protagonistes són un símbol de bellesa eterna.

He vist que la crítica ha atacat durament en contra d'aquesta paròdia i m'ha fet pensar en dues coses. La primera és que, el fet que de haver tardat tants anys a fer quelcom, potser la reacció ara és revulsiva, ja que s'han creat masses expectatives. També en com, contra gustos colores, ja que realment jo crec que totes i  cada una de les seves obres tenen un estil tan propi i genuí, que per tant, pot ser que encaixi o no, amb els teus estàndards de bellesa, qualitat i/o diversió.

Per mi una oda a l'amor, però sobretot un reclam a viure tot somiant, entre naturalesa, ritmes i un entremat de paròdies ben animat. En definitiva, un plaer per tots els sentits!