DARKEST HOUR. El instante más oscuro. Director, Joe Wright.

(...) ALLÒ QUE ÉS RELLEVANT EN AQUESTA PEL·LÍCULA, NO ÉS QUE LA NARRACIÓ S'ADEQÜI MÉS O MENYS A LA HISTÒRIA, SINÓ QUE PEL FET DE SER UNA NARRACIÓ FICCIONAL DE LA HISTÒRIA, ACTUA COM A CONSTRUCTOR IDEOLÒGIC.

Traducció i interpretació de la conclusió treta de l'article, de l'Israel Paredes “La sospecha de la ficción”, per la revista, Dirigido por..., gener de 2018.

Guió, Antony McCarten.

Duració, 125 minuts.

Regne Unit, 2017.

SINOPSI

1940, Segona Guerra Mundial. Narra els vint-i-cinc dies en els quals Winston Churchill (Gary Oldman), després de ser escollit Primer Ministre, haurà de prendre una decisió crucial: potenciar un tractat de pau amb Alemanya, on Itàlia serà el mediador, o tirar endavant i continuar lluitant, costi al que costi.

Tret de l'article, “La sospecha de la ficción”, d'en Israel Paredes per la revista, Dirigido por..., gener de 2018.

El director, Joe Wright.

NÚRIA opina.

A les revistes especialitzades en cinema hi ha un debat obert, sobre el cinema de ficció i la Història i la Història i el cinema de ficció. Aquest debat afectaria també als documentals i l'ús de les fonts i la introducció d'elements de ficció en aquests.

El fet de posar una paraula o una altra al davant, ja dóna certes pistes sobre la prioritat de l'enfocament en cadascuna d'aquests debats.

En la meva opinió, resulta evident que l'objectivitat no existeix a cap nivell que, és una fal·làcia inventada per esgrimir raons irrevocables pels que la utilitzen. Cada autor posa la rellevància allà on més l'interessa, segons les seves conviccions i valors. Fins aquí no hi ha res a dir.

El conflicte esdevé quan l'obra l'exposa hi entra en acció l'espectador. Aquí, les possibilitats de reacció i opinió són gairebé infinites, perquè depenen també de l'estat inicial de l'espectador, si sap o no sap res dels fets i fins a quin punt no s'ha creat un imaginari personal, sobre aquests.

El meu imaginari sobre en Churchill i no tenia res a veure amb el personatge que ens presenta en aquesta pel·lícula i he tingut un xoc i no m'ha agradat.

Potser aquí també, afloren els meus prejudicis sobre allò que ha de ser un governant, res més lluny del personatge, tou, capritxos i innocent, però brillant i amb unes conviccions fermes, sobre els valors que el Regne Unit havia de defensar en un moment molt transcendents per la història d'Europa.

Potser aquest és el quid de la qüestió i el més important a remarcar per part d'en Joe Wright, en un Regne Unit que pel Brexit, una vegada més ha entrat en discrepància en el tarannà de la resta de La Unió Europea. I, s'han de convèncer a ells mateixos que, a vegades, quedar-se sol té els seus avantatges i potser la història a la llarga els donarà la raó...

No em sap gens de greu haver-la anat a veure.

MARTINA opina.

Aquesta obra ambientada en l’any 1940, quan Winston Churchill (Gary Oldman) es va convertir en primer ministre britànic, retrata un moment essencial de la història europea i permet que l'audiència s’endinsi en la intimitat del personatge.

Una obra cinematogràfica que crec que pretén acostar a l'espectador, mitjançant la tècnica d’explicar anècdotes d’un moment determinant i sense endinsar-te en les entranyes del conflicte en qüestió. Només filmant la vida d’un dels seus els seus protagonistes i permetent que darrere dels actes hi hagi una història humana. Una persona amb qualitats i defectes... facilitant que tothom puguem emfatitzar amb la seva causa.

En aquest cas un personatge que, es considerava responsable davant del futur d’una guerra mundial, i mitjançant la seva vivència, ens permet tenir un retrat d’un moment concret. El director crec que utilitza la ficció per acostar-nos al personatge, potser buscant humanitzar-ne la seva figura.

Cal destacar que avui mateix ha tingut sis nominacions als Òscars. En resum, és una producció que compleix els paràmetres de qualitat que marca Hollywood.

No obstant això, a mi personalment m’ha sorprès el reconeixement que, es refereix al seu actor principal. En realitat no poso en qüestió la seva feina, sinó que estic d’acord amb la reflexió que feia la Núria acabada la sessió, considerant que la tria del personatge potser no havia estat del tot encertada, en quant que li trobava a faltar el carisma que, aparentment buscava donar-li el director.

En definitiva al meu entendre una opció popular, de fàcil digestió i de les que et fa sentir que a més de veure cinema, consolides alguns dels pilars de la història del continent europeu. 

Un documental llarg i interessant, 51 minuts, sobre la vida d'aquest personatge:
www.youtube.com/watch?v=7CK7bGAZnYk  

Moltes crítiques han elogiat l'actuació de Gary Oldman, com Churchill:
https://www.filmaffinity.com/es/film821742.html