divendres, 11 de gener del 2019

BOHEMIAN RHAPSODY. Director, Bryan Singer.

CONSTRUEIX AMB LA INESTIMABLE AJUDA DE RAMI MALEK, UN MONUMENT A QUEEN I MERCURY, CONVERTINT CADA ACTUACIÓ EN UN ESPECTACLE AUDIOVISUAL RODAT AMB DETALLISME I MUNTAT AMB ENTUSIASME.
Paraules de Tomás Fernández Valentí en la seva crítica per la revista Dirigido por... novembre de 2018.


Guió, Anthony McCarten, sobre un argument d'ell i Peter Morgan.
EUA i Regne Unit, 2018.

Duració, 134 minuts.

SINOPSI
És un biopic del grup Queen i la seva música. Centra la seva mirada en el seu líder i cantant Freddie Mercury que, es va convertir en un dels showmans més controvertits del moment.
Fa un recorregut per l'ascens de la banda i la creació dels seus temes més coneguts.
Malgrat els seus dalts i baixos la banda va funcionar sempre com una família.

Acaba amb els 20 minuts reals de l'actuació en l'escenari de l'estadi de Wembley, durant el concert benèfic de Live Aid de 1985, amb el seu líder sentenciat a mort per la sida.


INFORMACIÓ del TÍTOL.

Aquesta pel·lícula agafa el títol d'un dels temes més coneguts i originals de Queen, inclòs en el seu àlbum, “A Night at the Opera”. Aquest fou un pilar de l'èxit i popularitat de la banda:

Bryan Singer el director del film, fins que el van acomiadar i va entrar en escena Dexter Flertcher.
NÚRIA opina.
En veritat aquest film m'ha agradat i ho he passat molt bé amb la música de Queen, he descobert un grup, pel que fins ara no havia tingut gens d'interès i d'ençà que he vist la pel·lícula no paro d'escoltar.
L'actor que interpreta Fredie Mercury. Rami Malek, li dóna un toc tan singular que, crea un altre personatge que, m'atreviria a dir que supera amb força la de l'original.
La pel·lícula ve envoltada de polèmiques i de premis, curiosa paradoxa.

MARTINA opina.
Aquesta pel·lícula biogràfica de Freddie Mercury, val la pena per veure'l actuar en pantalla gran i també per conèixer millor el fons del projecte artístic que hi havia darrere de Queen. A mi personalment m’ha fet plorar com una magdalena, tot i que penso que això probablement deu ser cosa meva, a banda que, segurament el format del relat també ajuda.
Es tracta d’una retrospectiva magnificada de la figura d’un ésser que patia la soledat del clam aliè. Un grup que van crear una família i que van tenir la sort de trobar-se en un moment de plena expansió personal, sumant forces, guanyant potència en les qualitats individuals i fent plegats una cosa molt gran.
Un relat amb un llenguatge senzill, universal i fet per atraure a tots els públics. On certament juga a buscar la salsa rosa del que explica. Treien suc als excessos i descontrol de la joventut i guanyant punts en atraure a un públic determinat. Però on tot i això, està fet amb una profunditat, que a mi personalment m’ha permès entrar en un interessant univers i endinsar-me en qüestions paral·leles a les vivències de tot un moment de la història. Una etapa on la música era un producte de consum massiu que, movia infinits diners.
Com sovint em passa, m’ha creat certa controvèrsia en el nostre context social, posant en qüestiò el retràs de l'horitzó de la nostra societat i magnificant la cultura anglosaxona. On la cultura artística i la seva capacitat de moure masses, ens ensenya com la integració social, la lluita per la llibertat d'expressió i la diversitat ja van ser una gran victòria als anys 70.

Algunes informacions sobre el polèmic comiat del director Bryan Singer:
https://elpais.com/elpais/2019/01/09/icon/1547047956_982092.html
https://elpais.com/cultura/2019/01/10/actualidad/1547076171_363324.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada