SERVEIX
AL DIRECTOR PER CONTINUAR RETRATANT, EN VEU BAIXA, LES DIVISIONS I
FERIDES D'UN PAÍS QUE NO ÉS EL SEU, PERÒ QUE CONEIX COM POCS.
AQUEST
ENFOCAMENT DELIBERADAMENT ANTIÈPIC ENLLAÇA AMB LA REVISIÓ DE LA
MITOLOGIA FUNDACIONAL DELS ESTATS UNITS, POSADA PER KELLY REICHARDT A
“MEEK'S CUTOFF” I “FIRST COW”.
Escrit
per la crítica de l'ARA, per Gerard Casau, 27 de maig de 2025.
Director, Roberto Minervini.
EUA,
Itàlia, Bèlgica
Duració,
88 minuts.
Premi
al millor Director, a un Certain Regard, Cannes 2025.
SINOPSI
Hivern de 1862. En plena guerra de Secessió, l'exèrcit estatunidenc envia una companyia de soldats als territoris de l'oest. Però, a mesura que avança la seva missió es descompon, i també el seu compromís i les seves motivacions.
Minervini, en la línia d'altres autors americans, mira el passat estatunidencs per abordar una de les seves fites fundacionals en un terreny fantasmagòric.
Tret de la ressenya de D'A (del 27 de març al 6 d'abril, de 2025).
 |
| El director, Roberto Minervini. |
El
seu cinema busca sempre els angles menys visibles de la societat, amb
relats que dilueixen les fronteres entre ficció i documental.
S'estrena
el 2007 amb “The Passage”, primera entrega d'una trilogia sobre
les comunitats del sud D'EUA que es tanca amb “Stop the Pouding
Heart” (D'A, 2014),
guanyadora
d'un David di Donatello, entre d'altres.
Ha
obtingut diversos premis internacionals, el darrer un Certain Regard,
Cannes (2025).
Els
Maleïts, és el primer film de ficció de Minervini.
A
part de dirigir també és productor d'altres noms de cinema d'autor,
com Payal Kapadia o Lisandro Alonso.
Tret
de la ressenya de D'A (del 27 de març al 6 d'abril, de 2025).
NÚRIA
opina
Aquest
film ha sigut una proposta de la Martina, per qüestions personals.
No
la tenia a la llista, ja que en aquests moments la cartellera està
farcida de coses bones i interessants, i d'aquesta, no en sabia res.
Les
propostes de la Martina, sempre van a missa, ja que, sempre hi ha una
raó per la qual ella em suggereix alguna pel·lícula.
Cert,
però que, em feia una certa mandra i aquesta va ser l'actitud
d'entrada en seure a la butaca del cinema per veure el film: Guerra,
homes, soldats, jerarquies, testosterona i egos... ui uix!
Però
no, a poc a poc vaig anar entrant en un relat que, acaba sent
clarament antibel·licista i sobretot intimista, d'uns homes que
acaben qüestionant, cadascú des del seu lloc, el seu paper en
aquella guerra i que acaben descobrint que, potser això, no va amb
ells.
Un
bon qüestionament des de la masculinitat, on molts homes han hagut
de fer la guerra, sense saber que ni la volien fer, ni veien cap
sentit a allò que estaven fent.
Molt
bonica i contemplativa, de comunió amb la natura.
MARTINA
opina.
Comença
la pel·lícula i inevitablement em passa pel cap qüestionar si
estic en condicions de gaudir d'un relat més d'homes, explicat per
homes, aparentment se submergirà en una guerra civil americana
protagonitzada per també per homes. Em sap greu comentar-ho, però
sincerament així va ser, breument al principi. Serpentejant el que
la ment emet i el que voldries que fos quan has triat passar l'estona
amb una proposta que tens ganes i intenció de gaudir.
Fins
que, tot seguit, un ritme silenciós amb molta melodia, un caminar
entre paisatges on la bellesa s'explica sola, també una mirada
històrica pròpiament pacifista, em van conquerir.
Crec
que és una obra que posa en pantalla l'amor per viure, fent conèixer
persones que es mostren interessades per les altres, ensenyant
diferents tipus de vides que conflueixen. Que tot i el context
obtenen ensenyances, mostrant que algunes guerres eren la única
forma de tenir feina de persones que sense canvis de paradigma
estaven encallades, per un sistema macabre dels que extorsionen
exempts de cotització.
Fitxa completa, crítiques i altres informacions:
Informació sobre l'esdeveniment de la Guerra de Secessió, 1861-1865, al EUA:
