 |
| la directora Isabel Coixet |
SINOPSI
La
Fay és una noia adolescent amb els mateixos problemes de totes les
adolescents. La seva estabilitat comença a trencar-se quan el seu
pare es posa malalt i de sobte comença a sentir-se perseguida i
assetjada. Això la fa sospitar d'una companya rival del seu
Institut...però, la seva vida amaga un secret que serà revelador...
NÚRIA opina
Aquesta
és una pel·lícula d'encàrrec que ha fet la Coixet, un gènere que
ella encara no havia tocat i que, déu haver estat un veritable
divertiment.
La
Coixet porta el cine a la sang i sap fer cine, faci allò que faci,
ho sap fer bé, una altra qüestió és que t'agradi.
Podria
ser una pel·lícula comercial i que, l'anessin a veure milions
d'adolescents amb ganes de passar-ho bé. I espero que així sigui i
que tingui molt d'èxit, perquè és un film digne i ben fet. També
desitjo que la Coixet faci molts diners amb aquesta i així pugui
continuar fent les pel·lícules que vulgui, explicant coses que fan
posar la pell de gallina.
Aquí,
no sé la raó per la que la Coixet no cau prou bé. Prova és que,
en les recomanacions del Periòdico d'aquesta setmana, no surt. Quan
hi ha altres recomanacions de la mateixa categoria.
La
recomano a tots els que els agrada el gènere de por, però també
als que no, perquè sense ser una gran pel·lícula està ben feta i
fa de bon veure.
MARTINA opina
A mi personalment em sorprèn que, per veure-la en versió original, només tinguéssim l'opció de fer-ho al cinema Balmes a les 16h. Considero que una creadora local de la seva dimensió, mereix un lloc més destacat a la cartellera de Barcelona, on a més, sovint costa trobar-hi alguna opció atractiva.
Potser, en d'altres creacions d'aquesta directora m'ha semblat intensa o molt profunda, però sempre he admirat en com, al meu entendre, se'ns presenta molt lliure, pura, senzilla i super creativa.
En tot cas comentar, com en aquesta historia d'adolescents; curteta, amb un bon càsting i ben feta, hem gaudit d'una obra de qualitat en el gènere de l'emocionant i anguniant cinema de terror.
Crec que sense gaires pretensions, ni missatges profunds, ens trobem davant d'una bona pel·lícula, on una vegada més afirmo la meva opinió en defensar, la bona qualitat actual dels creadors autòctons.
És a més, una narració bastant de manual que, jo crec que explota tots els instruments e ingredients que poden compondre una peça idònia per posar-te en tensió i gaudir d'una mala estona. Sona estrany però té sentit, sabent que quan surtis de la sala s'haurà acabat el patiment.
M'agrada el concepte de viure el cinema de terror com un entreteniment, pels romàntics per veure'l amb crispetes i amb aquesta pel·lícula, crec que hem trobat una bona opció d'aquesta idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada