VIOLETTE. Director, Martín Provost

 

       El director, Martín Provost

L'autèntica Violette Leduc

NÚRIA opina

  Violet és una dona apassionada i ferida per la vida. La creativitat de la seva escriptura es converteix en un bàlsam guaridor.

Té un do natural, el de la poesia. En ella, les paraules surgeixen com el cabdal espontani d'una font rica i clara.

Un dia descobreix un llibre de la Simon de Beavoir, li desperta una profunda admiració i la vol conèixer. Quan la troba, li entrega el seu primer llibre, Asfixia. La Beavoir el llegeix i queda corpresa per una escriptura torrencial, carregada de força i emoció, li fa algunes recomanacions per millorar i recolzarà la seva publicació.

Malgrat això, la carrera d'una dona escriptora en aquell temps, no era gens fàcil, sobretot sinó era una dona ben relacionada amb els homes intel·lectuals de l'època.

Ella, no és una intel·lectual, és una escriptora amb molt de talent, mancada de prejudicis sexuals...i la vida no és gens fàcil per ella.

Crec que és força interessant conèixer alguna cosa més d'uns personatges femenins que, en el seu moment van marcar època per ser dones d'avantguarda i van esdevenir un referent important per moltes de nosaltres.

La recomano a tothom, tant si us interessa els personatges en qüestió, com si no, ja que parla de la creació, de les seves dificultats i de les diferents maneres d'abordar-la. També parla de l'amistat i de l'amor...i de moltes altres coses de la vida.

Una bona pel·lícula que passarà sense pena ni gloria, com tantes d'altres.

MARTINA opina

Aquesta original pel·lícula ens permet conèixer profundament a Violette Leduc, una dona d'origen humil que, mitjançant l'escriptura aconsegueix fer poesia d'algunes de les grans temàtiques que afectaven la seva estabilitat emocional. Una escriptora que, no es refugiava en l’escriptura sinó que, traslladava a les paraules belles, les passions obscures i problemàtiques vitals que la turmentaven.

Quan es va conèixer amb Simone de Beauvoir, ambdues van establir un lligam molt fort, tot i ser dues persones molt diferents, gairebé oposades. Potser per la seva condició femenina que, encara les mantenia apartades de la vida social i sempre en segon terme, segurament compartien el fet d'haver de lluitar molt per poder defensar la seva llibertat com a persones. Fet que les manté unides durant tota la seva existència.

El que més m'ha agradat d'aquesta obra és, el seu transcórrer per capítols, on de forma ordenada, anem passant per diferents etapes de la vida de l'artista. Una manera d'entendre la passió exuberant d'aquest personatge que, manifestava a qualsevol qui es creués en el seu camí. Per mi, una forma elegant de permetre a l'espectador, comprendre i diferenciar els diferents autors de l’època.

En construcció...