AGUAS TRANQUILAS. FUTATSUME NO MADO. Directora, Noami Kawase.

Japó, Espanya, França, 2014.
Duració, 121 minuts.

“Una interrogació del present, un intent de crear vincles amb tot allò que ens envolta, i fixar l'efímer i fugitiu.”

Definició que fa José Manuel López del cinema de Naomi Kawase, en el monogràfic que va escriure d'ella. Festival de Las Palmas, 2008.

La directora japonesa, Naomi Kawase.

Sinopsi i altres referents.

Rodada a l'illa de Amami Oshima, lloc de procedència dels avantpassats de la directora.

Una parella d'adolescents, Kaito i Kyoko, van descobrint els misteris de la vida i les qüestions essencials d'aquesta. Per mitjà de la seva mirada, la directora en fa una reflexió.

Per començar, el cos d'un ofegat portat pel mar, arriba a l'illa. Es tracta d'una referència als tifons que el 2013, van deixar la seva petjada a l'illa i que l'equip de rodatge va haver d'afrontar.

Tràiler de la pel·lícula, subtitulat en francès.

En aquest enllaç i podeu trobar informació sobre un interessant projecte de relació, entre Isaki Lacuesta i Naomi Kawase.
http://blogs.cccb.org/veus/tag/naomi-kawase/

En aquest altre, hi ha una entrevista redactada a la directora, en relació a aquest film:
http://www.rtve.es/noticias/20150410/naomi-kawase-aunque-sociedades-se-modernicen-nuestra-esencia-humana-misma/1127020.shtml

Us recomano també aquesta entrevista amb Naomi Kawase de la revista Caimán, la meva preferida:
https://www.caimanediciones.es/entrevista-naomi-kawase-version-ampliada-de-caiman-cdc-no-37/

NÚRIA opina.

Aquesta és una pel·lícula que, m'ha costat poder anar a veure per diferents motius però, m'ha agradat molt.

El tema de la mort, em preocupa molt, sempre m'ha preocupat... però en aquest moment de l'existència, crec que, és urgent tenir-la en compte i donar-li un lloc prioritari en el plantejament de les qüestions essencials de la meva vida. Crec que, està tan intrínsecament lligada a la vida que, és veritablement una llàstima que en la nostra cultura no se li doni aquest tractament. És per això que, m'admiren molt, les cultures on aquesta té un tractament com en d'aquesta pel·lícula.

La pel·lícula és un cant a la naturalesa i a l'existència harmoniosa. Entès el concepte de naturalesa, com que nosaltres formem part d'un tot. Un tot que té la seva pròpia dinàmica i que s'ha de respectar.

La recomano molt a totes les persones que senten aquesta sensibilitat.

MARTINA opina.

Per primera vegada en molt de temps vam entrar a una sala de cinema petita, el Mèlies, i aquesta estava força plena. Sorprèn, ja que era dilluns, però probablement era un senyal de l’interès que ha despertat aquesta pel·lícula que ara com ara, només projecten en aquest local de Barcelona. 

Personalment trobo que hi ha una bellesa excepcional en aquest film i en la bonica història que ens explica. Potser per mi un dels elements més interessants d'aquesta obra és la forma de fer un cinema diferent. Mitjançant una narració que, es sustenta en el 80% en les imatges pausades de l'entorn on els seus personatges, desenvolupen les seves vides.
Una complexitat intrínseca en una creació d'origen Nipó, guió i direcció de Naomi Kawase que, entenc que pretén treballar sobre la relació entre l'ésser humà i la connexió amb el seu entorn. Parla de la naturalesa i l'home, però he entès que també parla de la necessitat de sentir-se a gust, allà on sigui. Tant si parlem de la ciutat, del mar o fins i tot dintre d'una família.
En tot cas, m'han captivat uns protagonistes joves que, lluiten en el seu procés de convertir-se en adults, que es troben, s’enamoren i s'atrauen malgrat les seves diferències que, es relacionen sense prejudicis amb el seu entorn i que afronten la mort i la por com una peça més de la vida.
Es tracta d'una d'aquelles pel·lícules que cal anar a veure obert de mires i amb ganes de fer volar la imaginació. Amb ganes d'entendre un missatge profund o simplement amb predisposició per deixar-se portar per un seguit d'imatges lligades per algú amb l'objectiu d'explicar-te una història que, probablement més enllà dels fets, és d'interpretació lliure.