Espanya, 2014.
Duració, 96 minuts.Del director.
Neix a Girona a 1975. De pares bascs. Comunicació visual UAB. Primer màster de creació de la Pompeu Fabra. Fa de professor a la PF, a l'UAB i al CECC i la Universitat de Girona.
Goya al millor guió a 2010, Garbo, l'home que va salvar el món.
A 2012, premi nacional de cinema de la Generalitat de Catalunya.
Premi Fipresi a 2009 i la Concha de Oro, a San Sebatián a 2011 per Los pasos dobles.
Filmografia anterior: 2011, Pasos dobles. 2011, El cuaderno de barro. 2010, La noche que no acaba. 2009. Los condenados. 2006. La leyenda del tiempo. 2002, Gravan Vs Gravan.
També escriu articles en diversos mitjans.
 |
Esbós del cartell.
Sinopsi
Cinc
ciutadans de moltes diferents procedències són els protagonistes
d'aquesta història. Tots ells, es troben en un psiquiàtric després
d'haver matat a alguna persona. Les autoritats interpreten que el seu
acte va ser fruit d'un moment d'alienació. En aquest manicomi ple
d'homes desesperats, decideixen fer realitat les seves fantasies de
venjança. Disfressats d'os panda i armats fins a les dents van a
carregar-se els responsables de la crisi.
|
 |
| El director Isaki Lacuesta |
https://www.youtube.com/watch?v=5uNEsTxMRJQ
Roda de premsa amb el director i els actors. Força interessant...
Núria opina
No
m'agrada fer una crítica negativa d'aquesta pel·lícula. Però
tampoc m'agrada, no dir allò que penso per militància a projectes com aquest, amb els quals estic molt d'acord.
La
veritat és que tenia moltes ganes que m'agrades, però he sigut
incapaç de connectar amb un tipus d'humor negre massa esperpèntic, estripat,
evident, previsible i ple de tòpics... que, no em fa gràcia.
La
trama la considero poc elaborada i en salvo alguns diàlegs
intel·ligents que, es mouen entre l'absurd del moment i la
clarividència que, dóna sentir-se atrapat i no tenir sortida.
Llàstima
!!, però, connecto millor amb l'humor de Birdman... que per cert a
l'Isaki Lacuesta també li va agradar molt i la recomana.
Malgrat
tot això que acabo d'explicar, no em sap gens de greu d'haver-la
anat a veure i ho tornaria a fer, només que per donar suport a
projectes com aquest.
Aneu-la
a veure al cine la setmana vinent que, és la setmana de
l'espectador.
Ah... i espero que us agradi.
Ah... i espero que us agradi.
Martina opina
Una paròdia espanyola, per mi sempre adquireix una prioritat en l'ordre de preferències de la cartellera. És quelcom persona,l però potser segurament és perquè la proximitat i els gags que solen ser de fàcil absorbida, fa que gaudeixi. Per aquest motiu a priori em va semblar correcte l'elecció de la Núria d'aquesta setmana: Murieron por encima de sus posibilidades.
A més el gironí, docent i director Isaki Lacuesta contava per aquesta producció amb un repartiment de luxe:Raúl Arévalo, Albert Pla, Jordi Vilches, Iván Telefunken, Julián Villagran, Emma Suárez, José Coronado, Raúl Sergi López , Bruno Bergonzin...etc
Les crítiques que he pogut veure d'aquesta pel·lícula són bones i parlen del molt enginyós univers creat en aquesta obra. On 5 protagonistes, tots tutelats per una institució psiquiàtrica, decideixen que cal posar remei a la crisi econòmica que afecta el seu país. Probablement ja que justifiquen que és l'origen dels seus mals o qui sap si és senzillament per aproximar-ho més a l'Espanya actual. Amb aquest quadre, el guió avança a mesura que, aquests individus planifiquen un atac al president del banc central.
Té estones divertides, grans astracanades al sistema, algunes reflexions passades de voltes que fan gràcia però pel meu gust acaba sent tan salvatge i llarga que se't fa pesada i perd tot el sentit. Sincerament finalment m'ha semblat inclús desagradable, ofensiva o políticament incorrecte. Però en realitat ho relaciono en un mal fer, ja que ha començat la pel·lícula a bon ritme i amb un guió desimbolt i fresc. Probablement sóc jo, però sincerament, i potser semblant una contradicció amb el que, comentava en iniciar aquesta crònica setmanal, penso que les estripades desfasades de més de 100 minuts haurien d'evitar-se a no ser que tinguis un motiu molt clar i justificat per fer-ho anar tan lluny.
Una paròdia espanyola, per mi sempre adquireix una prioritat en l'ordre de preferències de la cartellera. És quelcom persona,l però potser segurament és perquè la proximitat i els gags que solen ser de fàcil absorbida, fa que gaudeixi. Per aquest motiu a priori em va semblar correcte l'elecció de la Núria d'aquesta setmana: Murieron por encima de sus posibilidades.
A més el gironí, docent i director Isaki Lacuesta contava per aquesta producció amb un repartiment de luxe:Raúl Arévalo, Albert Pla, Jordi Vilches, Iván Telefunken, Julián Villagran, Emma Suárez, José Coronado, Raúl Sergi López , Bruno Bergonzin...etc
Les crítiques que he pogut veure d'aquesta pel·lícula són bones i parlen del molt enginyós univers creat en aquesta obra. On 5 protagonistes, tots tutelats per una institució psiquiàtrica, decideixen que cal posar remei a la crisi econòmica que afecta el seu país. Probablement ja que justifiquen que és l'origen dels seus mals o qui sap si és senzillament per aproximar-ho més a l'Espanya actual. Amb aquest quadre, el guió avança a mesura que, aquests individus planifiquen un atac al president del banc central.
Té estones divertides, grans astracanades al sistema, algunes reflexions passades de voltes que fan gràcia però pel meu gust acaba sent tan salvatge i llarga que se't fa pesada i perd tot el sentit. Sincerament finalment m'ha semblat inclús desagradable, ofensiva o políticament incorrecte. Però en realitat ho relaciono en un mal fer, ja que ha començat la pel·lícula a bon ritme i amb un guió desimbolt i fresc. Probablement sóc jo, però sincerament, i potser semblant una contradicció amb el que, comentava en iniciar aquesta crònica setmanal, penso que les estripades desfasades de més de 100 minuts haurien d'evitar-se a no ser que tinguis un motiu molt clar i justificat per fer-ho anar tan lluny.
Qui
sòn els que surten en aquesta pel·lícula.
Ells
són, Raúl Arévalo, José Sacristán, José Coronado, Bàrbara
Lennie, Ariadna Gil, Emma Suarez, Sergi López, Eduard Fernández,
Luís Tosar, Carmen Manchi, Imanol Arias, Alex Brendemuhl,
Angela
Molina, Julián Villagrán, Josep Maria Pou, Jordi Vilches, Bruno
Bergonzini i els músics, Albert Pla, Iván Telefunken, Jaume Sisa,
Pau Riba i Pascal Comelade
Crítica d'en Quim Cases a la revista Caimán.
Murieron por encima de sus posibilidades, representa per Isaki Lacuesta, - tenint en compte la seva filmografia anterior- una nova manera de concebre el relat cinematogràfic. Es tracta d'un cinema d'urgència, un cop franc en clau d'esperpent, a la no menys esperpèntica, economia espanyola i mundial (...)Amb aquesta pel·lícula entra en el territori de la comèdia absurda, un territori complex i difícil del relat esperpèntic, per imaginar una fantasia anàrquica i corrosiva sobre l'estat actual de les idees i l'economia.
Isaki Lacuesta, per tal de mantenir la seva independència expressiva ha buscat per cadascun dels seus films un sistema de producció i finançament peculiar. Aquesta s'ha finançat al marge del sistema, rodant només quan hi havia diners i guanyant-se la complicitat d'un important grup d'actors i cantants. Tots ells, aliats per qüestionar les tàctiques del poder que ens han portat a l'actual crisi d'econòmica i de valors (...)
(...) Fer esperpent, amb tanta tradició en la literatura i cinema espanyol, no és una tasca facíl, ni gens habitual (...) L'esperpent és comèdia i exageració, una deformació de la realitat que busca
la crítica per mitjà de la complicitat còmica (...)
(...)
Aquesta pel·lícula és desigual, moments que grinyolen en la seva
abrupta comicitat i situacions que funcionen a partir de la distància
còmica del sense sentit (...)
La
pel·lícula és el més semblant a un polvorí d'idees, algunes
concretades i altres, no tan desenvolupades (...)
Espanya,
com a la cançó i al film, continua sent un esperpent.
Fragments
trets de l'article, “Economia y esperpento”, Quin Casas. Revista,
Dirigido, Abril de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada