BELLE DORMANT. Director, Ado Arrietta.

(...) LA FORMA QUE MIREM EL MÓN ÉS L'ÚNICA MANERA DE TRANSFORMAR-LO. DE DESVETLLAR LA CAPACITAT SUBVERSIVA I REVOLUCIONÀRIA DE LA FICCIÓ.

Tret d'un artícle d'en Carlos Losilla en el Cultures de la Vanguardia i després publicat en el full de presentació de la pel·lícula del Zumzeig.

Guió, Ado Arrieta.

França, 2016.

Duració, 82 minuts.

SINOPSI

En un misteriós regne de Litonia, el jove príncep hereu Egon, es passa el dia tocant la bateria i somniant en fer una expedició endinsant-se a la jungla, al regne perdut de Kentz, on podrà despertar a la Bella Dorment.

Però el rei, el seu pare, no en vol saber res, perquè no creu en els contes de fades i s'hi oposa fermament.

Amb l'ajuda de l'arqueòloga de l'Unesco, Maggie Jerkins, el príncep intentarà trencar l'encanteri. 

El director, Ado Arrietta.

NÚRIA opina.

Aquesta versió actualitzada del conte tradicional que fa Ado Arrietta, segons versió pròpia, és molt bonica i estètica.

M'encantaria que es fessin moltes versions dels contes tradicionals que, a mi m'agraden molt, perquè tenen la avantatge que, donen molt de si i són molt útils, per parlar de les virtuts i debilitats humanes.

Crec que són metàfores molt riques, la Clarissa Pinkola ho explica molt bé, per vincular-se a la realitat del món que tenim, comprendre'l i estimar-lo. Ara s'utilitzen poc perquè es consideren políticament incorrectes i es vol lliurar als infants de qualsevol realitat o ficció que pugui ser dolorosa i els pugui fer patir. Malgrat tot, jo crec que és una de les moltes falsedats en les quals s'instaura l'educació avui que, no es vol mostrar als infants el món que els tocarà viure. Justament la ficció serveix per fer abstraccions que més endavant ens ajuden a anar processant allò que va passant i ens va passant al marge dels valors i dels ideals...

Els paral·lelismes que Arrieta fa amb l'actualitat, són al meu entendre, més circumstancials que crítics, però a mi m'han agradat.

M'entusiasmen els registres diferents que té el cinema...

MARTINA opina.

Adolfo Arrieta (Madrid, 1942), conegut com a 'Ado' entre els seus seguidors, és considerat com un director de cinema independent-underground. Avui, amb 73 anys, viu entre Madrid i París i defineix aquest relat com una història a temporal que medita sobre l'elasticitat del temps.

Aquesta versió del mític conte de fades, La Bella Durmiente", és una versió contemporània de la narració de Charles Perrault, segons una versió anglesa d'en C.S.Evans de 1920. El príncep Egon, possible hereu del regnat de Letonia, es passa el dia tocant la bateria i enganxat al seu Smart Phone. És un jove del 2000, que té una història d'amor amb una noia del 1900. El protagonista té una actitud rebel i un posat atent només per allò que, entra als seus horitzons. Balla Swing, és un seductor i vol decidir el seu destí.

A mi personalment m'ha agradat, entretingut i considero que és molt interessant que hi hagi cinema de tots els tipus i per totes les audiències. En tot cas, considero que és un format original, ben fet i molt més pròxim del que m'havia imaginat quan en llegia la sinopsi. En la descripció, la presentaven com una peça de comèdia romàntica, onírica. Per mi és una versió simpàtica d'aquest conte de fades.