ESTEM
EN EL CENTRE D'UNA ORFANDAT ABSOLUTA IDEOLÒGICA I FILOSÒFICA, I NO
TENIM LES ARMES DE PENSAMENT ADEQUADES PER REGIR LES NOSTRES VIDES,
PER IMAGINAR ALTERNATIVES. PER TANT, HEM DE COMENÇAR A PARLAR.
AQUESTA PEL·LÍCULA, VOL CONTRIBUIR EN AQUEST INICI.
Paraules
del director Pedro Pinho en el Festival de Cinema de Sevilla, 8 de
novembre de 2017. Recollides per Carlos Losilla per la revista Caimán
Cuadernos de Cine, maig 2018.
Portugal, 2017.
Duració,
3 hores menys 3 minuts.
Premis:
Premi FIPRESCI, quinzena de realitzador, Festival Cannes 2017.
Festival
Sevilla 2017, Millor pel·lícula.
SINOPSI
La
propietària d'una fàbrica d'ascensor portuguesa, es presenta un dia
davant dels treballadors i anuncia canvis a l'empresa. Intenta amagar
allò que serà un tancament amb tota regla, darrere d'una retòrica
habitual en aquests casos. Els treballadors decideixen primer fer
vaga, després ocupar la fàbrica i finalment, autogestionar-la. Paraules
de Carlos Losilla per la revista Caimán Cuadernos de Cine, maig
2018.
ÉS MOLT IMPORTANT QUE MIREU LES CRÍTIQUES, PERQUÈ LA CRÍTICA LI HA TROBAT MOLTES QUALITATS... Encara que, la Martina i jo, no.
ÉS MOLT IMPORTANT QUE MIREU LES CRÍTIQUES, PERQUÈ LA CRÍTICA LI HA TROBAT MOLTES QUALITATS... Encara que, la Martina i jo, no.
 |
| El director, Pedro Pinho. |
NÚRIA
opina.
És
una llàstima que una pel·lícula que esperava tant la seva estrena
i en la que havia posat tantes expectatives, m'hagi avorrit tant...
La
dificultat principal i segurament única, d'aquest film, és la seva
durada. Per mantenir l'atenció i l'interès d'unes espectadores com
nosaltres que, anem cada setmana el cine i que estem disposades a
positivar qualsevol projecte que tingui cara i ulls argumentalment i
ideològicament, només cal fer una proposta que no cansi, que sigui
curta. Aquesta, dura quasi tres hores.
La
Martina va abandonar la sala una mica abans que la pel·lícula
acabes i jo vaig fer-ho, cinc minuts després.
Com
podeu comprovar per les nostres cròniques, la Martina i jo no
compartim totalment els nostres gustos el cent per cent, però en
aquest cas hem compartit l'avorriment.
La
pel·lícula al meu entendre, té més valors pel què pretén que,
per allò que és en realitat.
Potser
una apologia al canvi de paradigma de la producció? Potser una
reflexió sobre el canvi urbanístic i físic d'unes ciutats del món
occidental que, en determinats moments històrics de progrés, van
ser centres de producció de béns?
Potser
mostrar la bellesa que aquests espais i construccions poden tenir?
La
crítica especialitzada i no tant, l'ha deixat molt bé i han
destacat totes les seves qualitats.
Potser
no li he sabut veure tot el seu bagatge i les seves qualitats?
MARTINA opina.
De
vegades ja m'agrada la idea de no saber que aniré a veure i poder-me
abstenir de tenir cap tipus de condicionant i així fer-me la meva
opinió a mesura que avança el relat.
En
aquest cas, va ser així, no obstant això, arribades les gairebé
tres hores de pel·lícula, vaig decidir sortir de la sala. Tot i que
la pel·lícula encara avançava. Ja feia més d'una hora que
l'avorriment m'estava ofegant, mentrestant lluitava a contracorrent
per intentar buscar el què l'autor ens presentava, amb l'objectiu de
procurar respectar el ritme del seu treball i definitivament no ho
vaig saber trobar.
En
resum, havia arribat al meu limit de resistència, superant amb
escreix el llindar d'interès per les coses alienes. I ara, ja des
de la distància, puc concloure que em va semblar francament
insultant que algú pretengués que aguantéssim un relat pel meu
gust tan mal construït, inconnex i sense cap tipus de virtut en l'ús
del llenguatge durant tanta estona.
Un
seguit d'idees, posades en pantalla manifestament i sense cap tipus
de bellesa, ni habitat creat, amb un criteri suficient per crear un
espai de debat. Em sobta que després, quan la Núria em va
justificar el seu interès a veure-la, m'explicava que “la massa
critica”, en parlaven molt bé.
De
fet aquesta construcció de caràcter intel·lectual, a la que jo no
li puc atribuir cap virtut, ha sigut objecte de diversos guardons.
Dels que, llegint-ne els justificants, no en comparteixo cap i si més
no em demostra un cop més que “contra gustos no hi ha res escrit”.
Jo personalment, no li recomanaria a ningú del meu entorn, que vagi
a veure-la. Pot prescindir-ne, és innecessari del tot, i no li trobo
ni tan sols un punt provocador. A més a mi m'ha provocat haver de
sobreposar-me als meus principis, per donar-li a tot, una
oportunitat.
Cinc estrelles pel film en la crítica del francés, Adrien Kuenzy:
https://www.cineman.ch/fr/film/2017/AFabricaDeNada/critique.html
A Filmaffinity, trobareu un munt de crítiques com: "(...) emociona des de la seva absoluta coherència". Javier Ocaña. "(...)Una de les obres més lliures, àcides, divertides, crítiques i memorables de l'any". Luís Martinez:
https://www.filmaffinity.com/es/film480290.html
Cinc estrelles pel film en la crítica del francés, Adrien Kuenzy:
https://www.cineman.ch/fr/film/2017/AFabricaDeNada/critique.html
A Filmaffinity, trobareu un munt de crítiques com: "(...) emociona des de la seva absoluta coherència". Javier Ocaña. "(...)Una de les obres més lliures, àcides, divertides, crítiques i memorables de l'any". Luís Martinez:
https://www.filmaffinity.com/es/film480290.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada