LUCKY. Director, John Caroll Lynch.

NOMÉS HI HA UNA COSA PITJOR QUE EL SILENCI INCOMODE: PARLAR PER PARLAR.

Frase que li diu Lucky a un advocat del que, no li agrada la feina que fa, el dia que se'l troba en un bar i aquest pretén parlar-li.

Guió: Logan Spark i Drago Sumonja.
Interprets: Harry Dean Stanton, David Lynch, Ron Livingston...

Duració: 88 minuts.

EUA, 2017.

SINOPSI

Una road movie d'un personatge molt vell pel carrer d'un petit poble fronterer amb Mèxic. Lucky porta una vida rutinària i cada dia fa el mateix, un petit desgavell de salut, li trenca la seva perspectiva de viure ancorat

al present i li fa experimentar un sentiment nou...

El director, John Carolkl Lynch.

Homenatge a un emblemàtic actor, neix el 14 de juliol de 1926 i mort el 15 de setembre de 2017:
https://www.youtube.com/watch?v=H_WCv7xzDjw  

10 films essencials de Harry Dean Stanton:
https://www.rollingstone.com/movies/lists/harry-dean-stanton-10-essential-movies-w503557

NÚRIA opina.

Aquesta és la primera pel·lícula com a director del conegut actor americà John Caroll Lynch. Malgrat és el seu debut com a director, és una pel·lícula molt madura, preferentment pel tema que tracta i com el tracta, la solitud de la vellesa davant de les incertes i esgotades perspectives de futur.

No és una pel·lícula dramàtica, més aviat intenta donar-li un to despreocupat i podríem dir còmic, si ens referim al fet que fa somriure en lloc de riure.

És també un reconeixement i homenatge a l'actor Harry Dean Stanton que es va morir poc després d'acabar la pel·lícula, als seus noranta-un anys i no va ni poder assistir a l'estrena.

Per mi aquesta pel·lícula ha estat com una deliciosa cirereta, vermella i en el seu punt... Potser també, cal reconèixer pel moment evolutiu en què estic, on ja em sento vella, encara que tingui moltes ganes de viure i de fer coses. Sento que les meves perspectives de futur ja no són meves, són dels que venen darrere meu.

Això no m'entristeix, més aviat em fa sentir tranquil·la algunes estones i d'altra amoïnada. Altrament, si puc ajudar a fer que la balança es decanti per una societat més justa i equilibrada, ho faré.

Tornem però a la pel·lícula. Una història contemplativa sobre la vida d'un vellet autònom i independent que, viu senzillament en el present, fins que un petit esdeveniment, el situa davant la perspectiva de la mort com a futur.

Recomanable per tothom, però especialment pels que han superat els seixanta.

MARTINA opina.
Aquest és el debut de John Carroll Lynch, i tot i que m’ha agradat veure el film, he de reconèixer que el resultat no és fruit de la meva devoció. Si intento definir, el perquè m’ha arribat a avorrir, diria que potser, és pel tipus de cine pausat i en detall.

Veig dues qüestions que podria remarcar: per un costat busca mitjançant la simbologia, l’ús de la metàfora narrativa dels recursos cinematogràfics. Per exemple: amb el paper de David Lynch, com a un dels actors secundaris, i com aquest compareix. I per l’altra, potser pel fet que parla de qüestions profundes i  accepto que, aquestes no m’han arribat a tocar la meva fibra sensible.

M’agrada l’humor, i generalment aprecio molt sobretot quan se’n fa un ús àcid, però amb el tipus de sàtira d’aquest relat, jo no hi he connectat i fins i tot m’ha costat identificar-ne el llenguatge.

Però a favor seu, crec que val la pena entendre aquesta obra, com allò que realment significa: És a dir, com a una l’última oportunitat per veure en acció l’actor Harry Dean Stanton, que amb 90 anys ens ensenya una realitat imperdonable: la de afrontar la vida com una experiència finita.

Tant és així, que tenim l'oportunitat de veure una l'estrella com a protagonista d'un relat carregat de vitalitat. Ell, no va poder veure’n l’estrena. Ja que prèviament a aquesta data, va enganxar-lo la mort, havent-se acomiadat del cine parlant-nos del que implica anar-se’n.

Fitxa completa, trailers i crítiques al FilmAffinity:
https://www.filmaffinity.com/es/film960420.html