UNA NOSTÀLGIA QUE PROVÉ DEL FET QUE, ARA COM ARA, CADA VEGADA ÉS MÉS DIFÍCIL EXPERIMENTAR LA SOLEDAT COMPARTIDA I ALLIBERADORA D'UNA SALA DE CINEMA QUE ENS PERMET SUBMERGIR-NOS SENSE CAP FRE EN EL NOSTRE JO.
Frase escrita per László Földényi en el seu llibre “Elogi de la melancolía”.
Film vist en el marc del Festival D'A Barcelona: https://dafilmfestival.com/programacio/
Guió,
Lisandro Alonso, Fabián, Martín Camano.
Argentina,
2023.
Duració,
146 minuts.
SINOPSI
Alaine,
és oficial de policia a la reserva de Pine Ridge i després d'una
nit turbulenta i molt enfeinada, cansada decideix deixar de contestar
la ràdio. La seva neboda Sadie, que viu amb ella, cansada
d'esperar-la decideix emprendre el seu viatge amb l'ajuda del seu
avi: volarà fins a sud-Amèrica i tot serà diferent quan escolta
els somnis d'un grup de gent que viu al bosc.
 |
| El director Lisandro Alonso i l'actor Viggo Mortensen. |
Una
història que furga en els racons més sòrdids de l'ànima humana,
per mitjà del reconeixement de la foscor, de la que no podem fugir.
Malgrat els enganys, les mentides i els maquillatges, no podem fugir,
ja que, sura quan menys ho esperem.
Coneixent-la
podem intentar allunyar-nos.
La
foscor, malgrat la paradoxa, és llum. Entendre la foscor del món i
reconeixes amb els altres, a través d'aquesta, ens fa sentir part
d'un tot on la nostra sort, no pot ser mai la dissort dels altres.
El
reconeixement de la nostra pertinença a un tot, ajuda a veure que
casualment ens ha tocat un lloc i si és força profitós podrem ser
agraïts i generosos amb els qui no han tingut tanta sort.
Hi
ha una frase clau per entendre l'estructura i contingut del film, que
diu l'avi a la seva néta, abans que aquesta emprengui el seu viatge
(no és literal):
La
vida és espai, el temps és una invenció humana de control...
Pels
que els agrada anar al cinema a deixar-se anar i entrar i sortir en
els forats i plecs de les històries.
MARTINA opina.
Després
de gaudir d'aquesta proposta he arribat a la conclusió que algunes
experiències culturals són físiques, perquè el relat en si no
avança d'una manera pautada, com podria ser seguir un guió i pel
contrari ho fa de manera inconscient. De fet, diria que és immersiu
i et sucumbeix en un món totalment desconegut. A més, en ser així,
fins més endavant i segurament de manera esglaonada, no podràs
intentar construir el que significa i amb el temps potser podràs
anar tenint memòries en imatges que t'ajudaran a entendre el
significat del conjunt.
Pel
meu gust dit en poques paraules aquesta proposta és diferent, tomba
d'una manera imprevista i explica extrems vitals dels quals crec que
se'n sap molt poc. Et procura un viatge sensorial, on la naturalesa,
tant en imatges, com sons, com entorns, prenen protagonisme. Al meu
entendre, així, qüestionen el sistema en el qual la humanitat
conviu en aquests ecosistemes durs de condicions.
Per
mi ha sigut inquietant, reconec que fins i tot desconcertant i
confesso que no grat del tot. No obstant m'alegro molt d'haver-la
pogut gaudir i d'haver-ho fet al costat de la meva fantàstica mare.
Fitxa completa i altres informacions:
Entrevista curta amb aquest interessant director:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada