diumenge, 21 d’abril del 2024

LOVE LIES BLEEDING. SANGRE EN LOS LABIOS.Directora Rose Glass.

ÉS UNA EXCEL·LENT MANERA D'EXPLICAR UNA HISTÒRIA D'AMOR, EN EL FONS MOLT ROMÀNTICA, ENTRE UNA ASPIRANT A CULTURISTA INCAPAÇ DE CONTROLAR ELS SEUS IMPULSOS MÉS VIOLENTS I UNA JOVE QUE PORTA UN GIMNÀS I QUE NOMÉS ASPIRA QUE NO LESQUITXI LA CRIMINALITAT FAMILIAR(...) POT SEMBLAR QUE LA PEL·LÍCULA TÉ CONSTANTS SORTIDES DE TOT, PERÒ, AQUEST ÉS EL DISPOSITIU TRIAT PER LA DIRECTORA.
Escrit per Quim Casas a Dirigido por..., abril 2024
SANGRE EN LOS LABIOS ÉS UNA PEL·LÍCULA SOBRE LA VIOLÈNCIA, PERÒ TAMBÉ SOBRE L'AMOR I LA TRANSFORMACIÓ DELS COSSOS. UNA PEL·LÍCULA FELIÇMENT DESBARATADA, UN TREN A PUNT DE DESCARRILAR, UN ENCREUAMENT ENTRE THELMA I LOUISE I HULK, EXAGERADA PERQUÈ VOL.
Escrit per Violeta Kovacsics, en la seva crítica a Caimán CdC, abril de 2024.

Guió, Rose Glass i Werònica Tofilska.
EUA i UK, 2024.
Duració, 104 minuts.

SINOPSI

Jackie està decidida a triomfar com a culturista i va cap a Las Vegas per participar en una competició.
Pel camí s'atura en un petit poble de Nuevo México, on coneix a Lou, la solitària gerent d'un gimnàs local. El pare de Lou és un traficant d'armes que dirigeix el clan criminal de la zona. Jackie i Lou s'enamoren i la seva relació es veu involucrada en situacions molt violentes i les maquinacions de la família de la Lou.
Filmaffinity
La directora Rose Glass, i les actrius Kristen Stewart i Katy O'Brian.

DE LA DIRECTORA
Amb un film extrem, abans de pandèmia, sobre malalties, infermeres, religions i venjances, Saint Maud.
Ara, la realitzadora britànica Rose Glass fa el salt a l'indie nord-americà al costat de Kristen Stewart, amb una pel·lícula que juga amb tons i gèneres, sempre al límit.
Escrit per Quim Casas, en la seva crítica per Dirigido por..., abril de 2024.
Explica aquesta que, és un estudi de les qualitats egoistes i parasitàries de l'amor i les formes que poden fer-te sentir excitada, malalta i terroritzada al mateix temps.
Paraules de la directora recollides per Fotogrames, abril de 2024.

NÚRIA opina.

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que proposo a la Martina que anem a veure, que no em fa mandra, però tot i que la vull veure, sé que no m'agradarà gaire.
Ja que, és un film que treballa amb la sordidesa, la violència i que mostra les parts més repugnants de l'ésser humà com a matèria dominant de la història i després, perquè no ens suïcidem, ens aporta algunes espurnes lluminoses.
Crec però que aquestes pel·lícules s'han de veure, no per plaer, sinó tot el contrari, per situar-nos en la zona de la incomoditat i el malestar i plantejar-nos qüestions, sobre el món que vivim i el sentit de la nostra existència i conèixer altres existències, en un món de seguretat com és el cinema que, altrament ignoraríem...
Avui dia les pel·lícules, són força literals, t'expliquen una història que ni jutja, ni aconsella, ni dóna lliçons i a partir d'aquí cadascú que es munti el discurs que vulgui, o simplement cap que, és el que passa la major part de les vegades. Tot plegat, per acabar emetent un judici tan banal com, m'ha agradat o no m'ha agradat i sembla que aquesta afirmació sigui suficient per sentenciar o encimar qualsevol obra artística, trist, simplement trist.
Un altre prejudici que aparegut i sembla que, també tingui vigència de norma estricta i que tothom ha de complir, és el que tot ha de ser políticament correcte i si trenques la norma, passaràs a ser un proscrit o proscrita.
Doncs en aquesta història, còctel infumable pels que busquin eclecticisme, correcció i elegància, ho barreja tot, amor lèsbic, thriller, violència, venjança, corrupció, desig de superació, somnis, relacions familiars, somni americà en decadència, armes, gore, humor negre, pulp i queer, etcètera; amb un ritme intens i força frenètic.
Una directora interessant per anar seguint, ja que, té el seu propi criteri i no té péls a la llengua.
Només pels i les que, volen esbrinar cap a on tiren algunes narratives queer de dones i creuen en l'amor romàntic com a mite de salvació.

MARTINA, opina.

Tot i que nosaltres ens hem divertit, aquesta proposta diria que es tracta d'un particular thriller polític, estripat de mena i amb una mica de tot. Una història d'amor passional, tòxic i que desmunta el sentit de l'efecte que defensen dues grans actrius.
Val a dir que per mi pretendre explicar l'experiència que procura aquest relat és difícil, perquè diria que clarament es nega a seguir cap mena de patró, combina molts registres i ho fa amb un caràcter particular.
Comentant amb la Núria, en acabat, el que ens hauria suggerit, sincerament no sabria dir on vam arribar. De fet, ens preguntàvem quin era el seu públic objectiu, ja que la major part del temps es connecten l'erotisme, amb la construcció d'uns personatges inadaptats que remen contra corrent i la crítica cap a un ambient obcecat on viure perd el sentit.

Fitxa completa i altres informacions a:
Interessant i curt relat sobre aquest film de Dies de Cine TV2: 



Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)