Aquesta
obra és fruit d'un guió de Françoiss Ozon, enginyós, fresc i
bastant sarcàstic. Mitjançant la relació entre un alumne i el seu
professor entrem al món intern d'una ment creativa i desperta d'un
noi que socialment es presenta com a
discret
i poc popular, però que aconsegueix guanyar-se l'estima i fins i
tot la idealització del seu professor, l'adolescent va escrivint una
especie narració novel·lada, basada en la família d'un company de
classe. La va entregant a terminis al professor que l'encoratja a
continuar escrivint.
Una
historia senzilla i que recull algunes de les belleses del ser humà.
Per mi, una crítica al temor que la societat tenim als adolescents,
una reflexió sobre com les generacions emergents ensenyen a les
anteriors. Una narració molt vestida a la francesa, amb carisma i
personatges simpàtics i únicament apte per un espectador disposat a
escoltar i amarar-se dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada