Núria opina. HOLY MOTORS

Aquesta és una pel·lícula estranya, una gran metàfora mare, sobre els nostres temps, les seves diferents vides i perquè no, la nostra...De la metàfora mare neixen tot de noves metàfores filles que, constitueixen el fil narratiu d'aquest film.

Per construir totes aquestes metàfores filles, utilitza un personatge, el senyor Oscar, una mena d'actor esperpèntic, estrafolari i vital, que assumeix uns retalls de vida de diferents personatges que només existeixen en l'essència d'ell, el central. La majoria dels personatges són força extrems i alguns amb un toc futurista, allò que passa, no són situacions ni normals, ni habituals, tot passa en entorns la majoria de vegades no gaire comuns.

Tot aquest aquest garbuix, dóna com a resultat una història que exigeix unes determinades condicions per part de l'espectadora, que podrien ser: abandonar-te totalment al fil d'allò que passa a la pantalla sense esperar entendre res o estar molt atent i despert mentalment per tal d'anar interpretant allò que va passant en funció de les reaccions del propi cos, per tal de poder-la gaudir. Cap d'aquestes dues va ser la meva actitud, crec que no tenia el dia, i no la vaig veure en les condicions i per poder-la apreciar amb tota la seva dimensió estètic narrativa, caldrà tornar-la a veure.

Pel·lícula que, de cap de les maneres et deixa indiferent i et planteja moltes reflexions sobre la complexitat de la societat en que vivim, per mitja d'una ficció i una estètica molt adient als temps que corren, on si furgues una mica res és tal com se'ns aparenta...i tampoc sabem on ens porta tot plegat...., temps difícils on cal fer servir la imaginació i obrir els ulls, primera metàfora que planteja la pel·lícula.