Mirar,
deu ser la funció principal d'un director de cinema, la segona deu
ser mirar allò que ha mirat per veure si mira bé, segons allò que
li interessa mirar, per poder presentar aquesta seva mirada cap a
nosaltres, els espectadors. Això sembla un embarbussament..., però
això crec que és el que fa François Ozon en aquesta pel·lícula
amb una variable més, la de la creació literària, anar inventant
una història a través de components reals, viscuts pel mateix
escriptor o a través de la vivència dels altres. Com que
l'escriptor és un adolescent, necessita de la pròpia experiència
per poder-se inventar i escriure, i és el mestre l'escriptor
frustrat, qui s'entregarà sense reserves a la tasca de guiar en el
camí de la creació literària, al seu jove alumne.
El
guió no és un invent del director , sinó que està versada sobre
una obra de teatre del dramaturg espanyol JUAN MAYORGA, que es veu
que no ha posat cap impediment a l'adaptació de la seva obra al
cinema.
Complicat
joc de relacions i encreuaments de llenguatges ben resolts per
François Ozón i molt bona interpretació dels actors participants
en aquesta aventura. És una pel·lícula amb adolescent, però no va
d'adolescents. Comèdia amb un punt d'ironia dramàtica. M'ha agradat
força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada