Duració, 98 minuts.
SINOPSI
En una casa aparentment tranquil·la, allunyada del soroll de la ciutat hi viuen uns capellans que, l'església els ha inhabilitat de les seves tasques, per haver comès algun tipus de delicte, els han apartat ..., però malgrat l'allunyament, són gent que, no pagaran pels seus delictes perquè mai seran jutjats per la llei ordinària que regula tots els actes de la resta d'humans.
 |
| El director Pablo Larrain. |
Jo,
si hagués hagut de definir el gènere d'aquesta pel·lícula,
indubtablement l'hauria qualificat de terror.
Feia
temps que no anava a veure una pel·lícula que em deixés tan
astorada.
El
curiós del film és que, sense explicitar massa cosa, ni entrar en
detalls sobre les barbaritats que han fet, els capellans reclosos en
aquella casa de retir, de càstig o de presó per capellans...
t'arriba a entrar fins a l'ànima per flagel·lar-te-la.
Uns
religiosos, sense cap mena de religiositat, absolutament ancorats en
el més pervers del terrenal. La religió no com a creença, sinó
com a un seguit de rutines que marquen la monotonia del pas durant el
dia.
La
culpabilitat, el penediment, la penitència, són per ells, ens
estranys, lluny del seu univers.
El
color, el clímax, l'ambient... tot és tan sòrdid i tancat que,
resulta absolutament asfixiant.
És
una pel·lícula molt solida, feta amb el desig d'explicar una
realitat per mitjà de l'expressió absoluta del medi cinematogràfic,
si l'hagués de comparar amb algunes pintures, ho faria amb alguna de
Bacon o el crit d'Edward Munch.
No
és una pel·lícula de denúncia del que passa a l'església
catòlica, sinó més aviat una descripció magnífica d'allò que
succeeix, en els ambients de creences tancats, on no es deixa entrar
aire de fresc de fora.
Una
gran pel·lícula sense crits, sense denúncies. Sense estridència,
ni literatura... pura imatge feta expressió d'un terror. Pura
filigrana, genial.
MARTINA opina
El director Xilè Pablo Larrian ha fet una trama obscura i que no et pot deixar indiferent. Una història, on la vida dels seus protagonistes es narra a la inversa, no gaire detalladament però suficientment i on el fil conductor, és el fet que, cadascun d'ells ha fet alguna cosa que, els ha apartat de les seves funcions religioses.
Els quatre capellans retirats dels seus càrrecs, estan reclosos en una casa situada en una regió costanera recòndita. Sota la custòdia d'una cuidadora, qui procura acompanyar un procés on la institució eclesiàstica vetlla pels seus súbdits, tot i haver-se descarrilat.
Per mi, aquesta obra molt més enllà d'un trist retrat de les extravagàncies de determinats essers que, altrament han comés actes que, pel meu gust no mereixen quedar impunes. Presenta també un fet sorprenent, com pot ser que després d'aquests fets, l'església encara els hi doni refugi.
M'ha agradat, ja que, potser ens trobem davant d'una d'aquestes obres, que més enllà del sentit literal del propis fets o paraules, ens permet veure una tara més d'aquest sistema que constitueix l'església, o que, potser fins i tot, es podria extrapolar a la majoria dels sistemes.
Per qui vulgui més informació sobre aquesta pel·lícula:
Els actors opinen, abans d'anar cap el festival de Berlín on va tenir un os de plata:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada