IRRATIONAL MAN. Director, Woody Allen

EUA, 2015
Intèrprets, Joaquin Phoenix, Emma Stone.
Duració, 96 minuts.

SINOPSI

Abe (Joaquin Phoenix), és un professor de filosofia que se'n va a treballar a la costa Est d'Amèrica. En les seves classes parla de Kant, Kierkegaard i del concepte de llibertat individual, recuperant algunes de les reflexions plantejades per Dostoievski en les seves novel·les.

(...) Abe és un home educat en la teoria i intenta donar respostes a l'existència a partir del llegat dels grans pensadors (...)

El món interior d'Abe està en crisi i no troba respostes al seu món existencial (...)

La seva vida solitària ja no té al·licients, no hi ha res que el reconforti més enllà d'unes classes on dóna explicacions sobre la vida que, no fan res més que augmentar la seva impotència i frustració, perquè no pot portar-les a la pràctica.
Informació treta del Caimán Cuadernos de Cine. Setembre2015. Artícle escrit per Àngel Quintana: Irrational Man. Delitos i faltas de la teoría.

El director Woody Allen

NÚRIA opina

Una historieta més de la filmografia d'en Woody Allen. Ens parla, com sempre, de les seves obsessions amb un toc d'ironia i autocrítica, d'una societat fonamentada en la banalitat i en la falsa il·lusió de control. La banalitat, d'una classe social que en Woody Allen coneix molt bé perquè és la seva. S'estén a tots els territoris, fins i tot a l'intel·lectual que, presumeix de tenir diferents nivells de profunditat i diferents camins per arribar-hi, tot depenent si ho fa amb Kant, Kierkegaard o qualsevol altre dels que s'han dedicat a aquests afers.

Aquesta vegada, ens situa en el món acadèmic universitari, amb els seus tics i tocs i per tant allò que prima, si més no aparentment, és l'especulació intel·lectual. L'ingredient substancial d'aquest cas és força original i amb un punt de genialitat, com ens té acostumats en Woody Allen, en els seus seguidors.

Pot un crim convertir-se en un acte de generositat? I, pot esdevenir un crim perfecte, degut a la manca de mòbil passional?. Es pot lliurar de la seva càrrega moral un crim intel·lectual?. Però, malgrat tot, hi ha altres factors que no es tenen en compte i que podem jugar a favor o en contra nostre.

Així recuperem en Woody Allen de “Delitos y faltas” i de “Match Point” o “Scoppi” Més encertat pel meu gust que, el de les darreres cròniques socials, amanides amb els seus tocs d'originalitat.

La contradicció és que, un fet no passional permet al seu executor, recuperar el seu alè de vida, amb passió, sexe inclosos... i producció intel·lectual.

L'atzar però, fa les seves trapelleries i trenca tots els esquemes racionals de planificació.

Un bon retrat, crític i irònic d'una societat que ha arribat a tals

nivells d'ociositat que pot convertir qualsevol especulació intel·lectual, en un motiu vital, d'una forma absolutament amoral i immoral, en el moment que aquesta esdevé acció.

Com gairebé sempre, ens té acostumats en Woody Allen en els seus seguidors, la pel·lícula és motivadora, intel·ligent i plaent. Ens permet reflexionar si en tenim ganes o simplement entretenir-nos si no en tenim.

Un cine relaxat i ben fet, sense emocions fortes.

MARTINA opina
Aquesta obra del gran mestre Woody Allen, explica la història d'un professor de filosofia que es traslladat a una universitat de la costa est dels EUA. Ell, es troba en plena crisis existencial però, aviat s'integra en un ambient que es presenta obert i torna a trobar sentit a la vida.
Com no, venint d'aquest artista, el fil conductor és una historia d'amor a tres bandes on cada una de les parts té una historia ben diferent al seu darrere.
Personatges interessants, rics i cultes que fan canvis radicals en les seves quotidianitats per pur sentiment. Sers passionals, com ho deu ser el creador d'aquestes identitats, que giren entorn d'una divertida versió d'un crim perfecte.
El que més m'agrada d'aquest senyor és que, contextualitza de forma molt senzilla els entorns on es desenvolupen les seves històries. De forma que en aquest cas, de manera força superficial, però pel meu gust suficient, l'espectador pot gaudir d'alguns debats filosòfics que segurament dintre d'aquesta ciència, són d'allò més bàsics. Però que per la majoria de la societat, o si més no per mi, són complexes o allunyats del nostre dia a dia i enriquidors. En definitiva admiro d'aquest director, la seva capacitat per crear un clímax adequat al context on vol situar la seva historia.
Una vegada més aquest artista, mostra una cara de la societat americana on els seus protagonistes viuen en una closca de confort material però, on sens dubte el seu interior pot veure's pertorbat per alguns desequilibris emocionals.
Sense més expectatives crec que, com a adepta d'aquest director, segueixo contenta amb el seu cinema. Però reconec que, en els darrers anys, no ha fet cap film que al meu entendre pugui ser considerat com una obra mestra. Això si, sempre cinema de qualitat, històries estrambòtiques, divertides, amb un rerefons intel·ligent i en la cerca d'alguna crítica sarcàstica al gènere humà.