VOLÍEM
TRANSMETRE LA SENSACIÓ QUE, LES IMATGES PODIEN CAPTAR ALGUNA COSA
COM L'ESPERIT DE BARBARA.
Tret
de l'entrevista que Carlos Losilla va fer a Mathieu Amalric en el
festival de Sevilla i publicada a Caimán Cuadernos de Cine, abril
2018.
Guió,
Mathieu Amalric i Philippe Di Folco.
Duració,
98 minuts.
França,
2017.
Premis:
2017,
Festival Cannes. Millor narrativa poètica (Un Certain Regard )
Festival
Sevilla. Millor direcció.
Premis
Cèsar. Millor actriu, Jeanne Balibar i so.
SINOPSI
possible, interpretada per Àngel Quintana.
No
és un biopic, ni és un documental sobre la cantant Barbara.
Mathieu
Almaric proposa un doble joc de miralls: filmar a Balibar fent de
Barbara, però també fent d'ella mateixa. Per això la imatge d'amb
dues actrius no para de confondre's i fusionar-se. No es tracta només
d'un treball meticulós de caracterització i aprenentatge detallat
per la seva gestualitat, sinó també d'un treball notable centrat en
la possible vampirització de la seva aura. Sense l'aura de l'actriu,
mai hagués pogut existir ni el mite, ni la llegenda.
Fragment
tret de la crítica “Vampirización de un aura” de l'Àngel
Quintana, per a Caimán Cuadernos de Cine, abril 2018.
 |
| El director i actor, Mathieu Amalric. |
NÚRIA
opina.
Aquest
personatge de Barbara, per mi, està carregat de simbolisme
melangiós: l'escoltava repetitivament a divuit anys al menjador de
la meva nova llar de Valldoreix, tot just estrenada al món dels
adults. Mentre intentava entendre-ho tot, sense entendre res, però
amb un candor i empenta que, ara penso que, feien esgarrifar.
El
disc de la Barbara va quedar oblidat entre el munt de vinils que
m'han acompanyat, casa darrera casa, de les múltiples que he estat.
Finalment va anar a raure a la de Serrat, en un armari amb tots els
altres discos i el tocadiscos.
Un
bon dia, quan la Martina anava d'adolescent tot remenant l'armari per
escoltar música, el va posar. Per mi va ser una gran flipada, la
meva filla petita evocava els meus records d'adolescent llençada i
insensata a traves d'una música antiga.
No
vaig dir res... A la Martina sembla que la Barbara li va agradar, ja
que cada vegada que venia a Serrat, la posava un cop aixecada, per
anar-la escoltant mentre esmorzava.
Aquesta
és la història mútua del nostre interès comú per la pel·lícula.
Tenim un lligam molt directe amb aquesta veu avellutada i brillant
que t'arrossega als llims sofisticats de la melangia, en versió
francesa.
Crec
que, malauradament, no he entrat en el joc de miralls que el director
fa entre el mite creat pel personatge real i la seva representació
per l'actriu que la interpreta i l'enamorament del director, per
l'actriu i el mite de la cantant...
Desitjo
que algú tingui més sort que jo i pugui gaudir d'aquesta bona
pel·lícula.
MARTINA opina.
Aquest
film, titulat amb el nom artístic de la dama de negre de la cançó
francesa (Monique Andrée Serf), no ens el podíem perdre. Tot i que
crec que no ha encaixat amb el que n’esperava. Primer, ja que, en
realitat l’entenc com un homenatge a un caràcter molt interessant
dels anys 60, un tribut a una artista que des de fa molt de temps
m’ha fascinat i opino que, en aquesta narració es perd en el propi
relat.
Però
també perquè ella té una veu única, immensament densa i plena de
vitalitat que omple molt d’espai i crec que en aquesta obra li
falta espai. Tampoc és que personalment m’hagi desagradat el joc
de miralls, que interpreto que hi ha entre l’actriu i la mateixa
cantant. No obstant, he pecat en tenir unes expectatives que m’han
condicionat, per poder entrar en allò que m'estaven explicant i com.
No
ser si sabria explicar el motiu d’aquesta adoració per aquesta veu
tant especial, ja des de fa molts anys tenim un vinil seu amb només
5 cançons i malgrat haver-lo escoltat infinites vegades, mai em
cansen les seves melodies. Entenc que, sent així, es fa més
complicat que pugui interessar-me veure’n algunes de les seves
debilitats.
En
qualsevol cas, diria que val la pena, només pel fet de que es tracta
d’una pel·lícula que és diferent, autèntica i que parla de una
gran cantant.
Parlant de l'encís que la seva veu ens ha provocat, no podien faltar aquí algunes de les seves més emblemàtiques cançons de la Barbara:
La meravellosa, Göttingen:
https://www.youtube.com/watch?v=s9b6E4MnCWk
Je ne sais pas dire:
https://www.youtube.com/watch?v=7ey61JKO2ow
L'aigle Noir:
https://www.youtube.com/watch?v=tk6YruMrx2s
Parlant de l'encís que la seva veu ens ha provocat, no podien faltar aquí algunes de les seves més emblemàtiques cançons de la Barbara:
La meravellosa, Göttingen:
https://www.youtube.com/watch?v=s9b6E4MnCWk
Je ne sais pas dire:
https://www.youtube.com/watch?v=7ey61JKO2ow
L'aigle Noir:
https://www.youtube.com/watch?v=tk6YruMrx2s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada