UN
POÈTIC CONTE DE FADES AMB POLIÈDRIQUES ARRELS CULTURALS I
CINEMATOGRÀFIQUES.
Paraules
d'Antonio José Navarron en el seu artícle “Cuando la bella seduce
a la bestia”, per la revista Dirigido por...febrer de 2018.
Guió:
Guillermo del Toro i Vanessa Taylor.
Duració,
119minuts.
EUA,
2017.
SINOPSI
interpretada.
Els
protagonistes de “La forma del agua”, són figures
desposseïdores d'una veu pròpia. És allò que li succeeix, en
sentit literal, a Elisa (Sally Hawkins), que, treballa fent neteja en
un laboratori secret els EUA que, estableix un vincle amb una
estranya criatura que el govern manté en captivitat. Elisa és muda
i l'home amfibi desconeix el llenguatge humà.
Paraules
de Juanma Ruiz, en el seu escrit fet per Caimán Cuadernos de Cine,
febrer de 2018 i titulat “El cuento de los seres silenciados”.
Remenant he trobat aquest curiós curt publicat el 2015 a Holanda. Podria ser o la inspiració d'on ha sortit la pel·lícula o com alguns afirmen, un simple plagi... En tot cas i en cap cas, he vist que s'hagi fet cap referència a aquest:
Feu atenció als crèdits finals.
 |
| El director Guillermo del Toro. |
NÚRIA
opina.
Bonica
versió del conte de La bella i la bèstia. En aquesta versió els
protagonistes són uns diferents, desheretats i purs que busquen la
seva redempció a través de l'amor i l'amistat. Els malvats els hi
intentaran impedir.
I,
com és corrent en els temps que corren, sense lliçó moral. Ja
que, sembla que amb la seva diferència als dolents i malvats, també
els haguem de salvar i així ens va...
Sense
treure mèrits a la qualitat d'aquest treball i al gran esforç que
hi ha darrere d'una pel·lícula com aquesta, potser ha estat una
mica sobrevalorada o jo no he sabut descobrir totes les seves
qualitats.
Una
bona opció per distreure's i passar una estona agradable al cinema.
MARTINA opina.
Personalment, gaudeixo
de poder estar al dia de quines han estat les nominacions de l’any i poder així
també, fer-me una opinió del què està sent considerat, el cinema interessant de
cada temporada. Motiu pel qual vaig ser força insistent en anar a veure aquesta
pel·lícula, que em feia il·lusió de veure en la pantalla gran, malgrat que a la
Núria potser no li cridava especialment.
El resultat ha
sigut una experiència positiva i en la que hem gaudit d’un cinema de fantasia,
amb tots els mitjans i amb una història naïf. L'estètica plena de color i
detallista que m’agrada i vesteix una narració que, a mi m’ha transportat a un
món submergit, desconegut i que m’ha permès penetrar en el fons d’aquesta.
Uns personatges
autèntics, amb una lírica potser un pèl massa pausada i un final tràgic, serien
per mi els elements que et permetrien definir aquesta obra. Una faula ben
construïda i amb un joc de contrastos que et convida a anar més enllà de la
seva reflexió metafòrica. Potser en relació a, el camí de com les diferències
et porten a trobar el teu propi món. En resum i per mi, recomanable.
A Filmaffinity trobareu la fitxa completa, moltes crítiques i més tràilers:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada