Martina, opina DECLARACION de GUERRA "La guerre est déclarée"

L'història real de la directora d'aquest film va aconseguir que, com espectadora, no em sentís més que com una forastera d'una història aliena que, em relataven de manera indubtablement ben subjectiva. La veritat és que, la gran virtut que li trobo a Valérie Donzelli no és la capacitat d'emmirallar-se mitjançant la narració. És més aviat la seva persona, o la seva historia, que reflecteix perfectament la vitalitat, l'actitud constructiva, jovial i lluitadora dels seus protagonistes a l'hora d'afrontar els problemes.

Se'm fa difícil definir si aquesta pel·lícula em va entrar més aviat com un drama o com una història d'amor, d'aquestes que podríem catalogar de real. M'agrada l'imperant caràcter francès dels seus personatges, escenaris, i del seu entorn.

Valoro el missatge de satisfacció amb la classe mèdica, en una pel·lícula com aquesta, on queda ben retratat en què consisteix la duresa del seu dia a dia. Valoro també, la manera de gestionar el problema del fill d'uns pares novells, d'una criatura que tot just ha arribat al món i ni tan sols ha adquirit personalitat, quan li detecten un càncer, ben brutal. La seva capacitat de saber separar la seva vida de la del seu fill, de no entrar en un absurd cercle de preguntes i qüestionaments que pretenguin justificar-te un fet que no té una resposta, com podrien ser, el perquè, quines seran les seqüeles, d'on ve...; i la seva gran lliçó: de viure per davant tot i gaudir de qualsevol escletxa per airejar-se que se'ls presenta.

Felicito el repartiment d'actors i reconec, ara ja despullant-me una mica que, vaig estar bona part de la pel·lícula plorant, que la capacitat de penetrar al meu interior d'aquesta obra m'ha donat una dosis d'alegria i lliçó de vida, sobre les grans virtuts de l'amor i dels seus efectes curatius.