Aquesta
és una pel·lícula fresca, creativa i que sap explicar molt bé,
un esdeveniment molt tràgic que li succeeix a una parella jove que
s'estima, amb el seu fill. Ho fa sense dramatitzar, però sense
obviar que el què estan vivint és un drama.
Una
altra qualitat d'aquest film és la seva autenticitat, sinceritat i
honestedat, de tal manera que la història t'arriba i et corprèn.
La
història és real, perquè és el que li va passar a la directora,
explicada per gent de veritat, amb sentiments sintetitzats per tal de
convertir-los en llenguatge cinematogràfic. Però sense filtrar-los
, no com fan alguns directors actuals per tal de comercialitzar-los
i fer-los digeribles per el gran public, com si la gent fos “tonta”.
És
una història d'amor entre una parella jove que, han d'afrontar la
greu malaltia del seu fill de divuit mesos, es fan forts mútuament
en els seu estupor.
La
història es converteix en mítica perquè l'amor sempre es posa a
prova en els moments difícils i ells la superen amb escreix.
M'agrada
la sinceritat en que els personatges afronten les seves les pors,
dubtes i contradiccions, la història té un ritme de successió
d'esdeveniments trepidant i els protagonistes passen moments de tot,
i no sempre coincideixen, però acaben trobant-se sempre en un
punt, per tal de tirar endavant i no deixar el seu petit fill
abandonat amb la seva malaltia, de la que no pot ser-ne encara
conscient.
Aposto
per aquest tipus de cinema que busca emoció i que és creatiu en la
seva posta en escena i no necessita un gran muntatge.
Esplèndida!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada