Quan plantejàvem les opcions de títol per la setmana, Eva, em va semblar interessant: ciència-ficció d'aquí, d'un director que debuta, la seva opera prima.
La tria va ser encertada, ja que feia temps que una pel·lícula no m'arribava tan endins. Primer per la temàtica i segurament perquè sempre m'han agradat les narracions que mitjançant l'escenificació d'una societat inventada qüestionen realitats humanes.
En segon terme, un dels missatges que vaig entendre, qüestionant el triomf de la ciència quan s'immisceix de manera massa exhaustiva en les nostres vides, com fa la robòtica i l'intent de crear el company perfecte, poden ser catastròfics. Em va fer pensar que la lluita per l'excel·lència és molt humana i que en realitat m'agrada molt aquest afany de superació constant que ens impulsa.
Uns actors de primera, bons paisatges, un ambient de fred i un ritme emocional frenètic que em va fer saltar alguna llàgrima en unes quantes ocasions.
Una declaració de principis, una història molt imaginativa , creativa i original. Una excel·lent obra artística de les que aconsegueixen despertar emocions mitjançant les emocions dels altres..., i la meva última reflexió de la nit: segurament val la pena anar al cine sense tenir cap expectativa, ja que la teva capacitat receptiva segur que actuarà molt més en positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada