Duració, 125 minuts.
Ficció, creada amb documents històrics.
 |
SINOPSI
Karamakate,
un poderós xamà de l'Amazònia, és l'últim supervivent del seu
poble. Ara, viu aïllat voluntàriament en un lloc pregó de la
selva. Porta anys totalment sol i això l'ha convertit en un
chullachaqui, una closca buida d'home, privat d'emocions i records.
La seva buida vida, dóna un tomb quan arriba Evan un etnobotànic
dels Estats Units d'Amèrica que busca la yakruna, una poderosa
planta oculta, capaç d'ensenyar a somniar, ell decideix
acompanyar-lo en la seva recerca. Junts emprenen un viatge al cor de la
selva, on passat, present i futur es confonen, així, el xamà va
recuperant els records perduts. Aquest retorn al passat, li porta el
record d'una amistat traïda que li produeix un gran dolor, del que
no s'alliberarà fins que transiti, per última vegada, pel seu
coneixement ancestral. El qual, semblava a estar destinat a perdés
per sempre.
Tret
de Filmaffinity, versió pròpia traduïda i adaptada, per aquest
blog.
Premis i nominacions, 2015.
Òscars-
Nominació a la millor pel·lícula de parla no anglesa.// Cannes,
quinzena realitzadors, Art Cinema Award.// St. Sebastià, secció
oficial competitiva, “Horizontes látinos”.// Festival de Mar del
Plata. Millor pel·lícula, Astor Oro.// 4 premis Fènix: Millor
director, fotografia, música original i so.// Festival Havana:
millor música original i millor muntatge.// Festival Lima: millor
pel·lícula.
|
Ciro Guerra ens fa una explicació molt breu i interessant sobre el film.
FILMOGRAFIA
incomplerta.
Apart
d'algun curt i algun documental, els seus llargs són:
2004,
“La sombra del caminante”
2009,
“Los viajes del viento”
2015,
“El abrazo de la serpiente”
NÚRIA opina
Pel·lícula
en blanc i negre, elaborada amb els documents deixats per dos exploradors que, van
estar a l'Amazònia, en diferents moments històrics.
El
resultat final és un film de ficció, crític i que fa un homenatge a tots
els pobles indígenes que vivien a l'Amazònia i que els van exterminar
i aquells occidentals que, van abandonar el seu còmode món i es
van arriscar i aventurar, per anar a descobrir altres maneres de viure
i de conèixer el món que, no tenien res a veure amb la nostra manera
de fer-ho, tan desvinculada de la natura i de l'essència de l'ésser.
En
la narració es creuen les dues històries dels científics exploradors , un gran i l'altre jove. El gran, es relaciona i
fa el seu viatge amb un indígena jove anomenat Karamakate i el jove
amb un Karamakate ja vell, sol i perdut. Aquests dos científics, s'apropen a la selva i a Karamakate amb respecte i amb el desig
d'aprendre del seu coneixement.
He
volgut apropar-me a la pel·lícula amb aquest desig de
descobriment. Però, l'estructura de narració creuada entre les dues
històries en el temps, se m'ha fet a parer meu poc clara. Ha sigut amb les lectures que he fet posteriorment que, he acabat d'entendre el seu sentit.
La
pel·lícula és molt crítica amb els colonitzadors, tant els
econòmics, com els religiosos. Els presenta com uns vulgars
salvatges, incapaços d'empatitzar amb res que no sigui ells mateixos
i els seus interessos d'allò que exploten o evangelitzen.
Malgrat tot, m'ha agradat. Visualment i musicalment és molt bonica i he trobat que té un plantejament curiós i interessant.
Crec que és per gent que li agrada viatjar i o, l'hi interessa la història de les barbaritats que l'home blanc i civilitzat ha fet pel món, menyspreant la diversitat de formes de vida que hi havia a la terra.
Crec que és per gent que li agrada viatjar i o, l'hi interessa la història de les barbaritats que l'home blanc i civilitzat ha fet pel món, menyspreant la diversitat de formes de vida que hi havia a la terra.
MARTINA opina
Aquesta
interessant trama d'un drama d'aventures, ens transporta mitjançant
el viatge d'un biòleg que cerca la planta dels somnis, per la vida
d'un xamà que és l'últim supervivent del seu poble. També ens
permet veure quelcom del paradigma amazònic.
Aquesta crítica d'en Jordi Costa al País, és molt interessant, tant per la seva visió, com per les informacions :
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/18/actualidad/1455823364_845199.html
Amb
la unió del món de les diferents cultures i amb l'objectiu de
trobar la planta, podrem conèixer l'entorn, els conflictes entre les
diferents civilitzacions que intenten conviure i la increïble
riquesa de l'Amazònia.
M'ha
costat seguir la trama, però m'ha submergit en un món diferent,
exuberant i molt particular. Per tant considero l'experiència com a
tal, recomanable.
Aquesta crítica d'en Jordi Costa al País, és molt interessant, tant per la seva visió, com per les informacions :
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/02/18/actualidad/1455823364_845199.html
Una entrevista feta per Javier H. Estrada amb el director que, està molt bé:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada